El Bhagavad Gita (Hinduisme) Mahatma Gandhi

Una excel·lent via per conèixer l'Hinduisme és a través del Bahgavad Gita, sens dubte, una dels obres més boniques, llegides i traduïdes en la història de la humanitat. Entre les moltes traduccions i interpretacions del Gita hem escollit "El Bahgavad Gita d'acord amb Gandhi" (L'evangeli de l'acció desinteressada") amb comentaris del propi Gandhi sobre el Gita.

Per Gandhi l'ensenyament fonamental del Bhagavad Gita és el desafecció, l'abandó dels fruits de l'acció.

"Mantenint la totalitat dels seus sentits en absolut control, mirant tot amb imparcialitat, dedicats al benestar de tots els éssers, certament ells vénen cap a Mi.
Però és major l'esforç d'aquells la ment dels quals està fixa en l'Inmanifestat". Bhagavad Gita Cap XII,4

"Considera iguals el plaer i el dolor, guanyar o perdre, la victòria o la derrota, i prepara't per a la lluita (interior): procedint així no cometràs pecat. II-38

El Gita és la culminació dels anteriors Vedes (Bramans, Vedanta Sutras, Upanishads i Shrimad Bahagavatam)

És un llibre bell, i podríem considerar-ho com a patrimoni de la humanitat. És a més, llegit per milions d'hinduistes cada dia.

Gandhi, en la mateixa introducció del llibre, en el "missatge del Bhagavad Gita" (Anasakti Ioga) ens presenta els dos conceptes claus de l'hinduisme:

1. Veracitat
2. no-violència (Ahimsa)

Gandhi va ser un exemple d'una vida basada en la no-violència. En la independència pacífica de l'Índia de l'Imperi Britànic van ser fonamentals l'ahimsa predicat pel Mahatma.

El Bhagavad Gita s'inicia en un escenari de Guerra entre dos clans Familiars, els Kauravas (el mal) i els Pandaras (el ben), un diàleg entre Sri Krishna i el guerrer Pandara Arjuna.

Però en absolut es tracta d'una guerra material, sinó que cal interpretar-ho com una guerra a l'interior de l'home, en el seu cor. És la lluita interna de cada home amb el ben i el mal. A l'Occident sol ser un error comú valorar al Gita com una història sobre la guerra.

El concepte que el mal resideix en el nostre interior i no en l'exterior, és un dels fonaments de l'hinduisme:

"Perquè l'Atman és l'amic d'un mateix i també l'enemic de si mateix." Gita VI-5

Tornant a mostrar aquesta flexibilitat latent en l'hinduisme, s'identifiquen quatre perfils espirituals i per a cadascun d'ells és proposa un camí de l'ioga diferent, adaptat al seu perfil, a la personalitat de l'individu

He posat davant teu el camí del coneixement (Samkhya): escolta ara el camí de l'acció (Ioga), seguint aquest camí t'alliberaràs de l'esclavitud dels accions" II -39

Filantropia i Hinduisme

Segons Gandhi el Bhagavad Gita: "Deixa clarament establert l'esperit i la naturalesa de l'acció correcta, i mostra com el veritable coneixement ha de manifestar-se en actes de servei desinteressat".

Krishna recorda que alliberar-se de l'acció és alliberar-se de l'esclavitud dels accions. Observem també la importància de la filantropia, que com podrem observar en els casos d'estudi sobre empresaris indis serà comú a tots ells, tots tenen un sentiment de retornar a la societat, part del que han guanyat.

Els ensenyaments del Gita han tingut influència a l'Occident: Artur Schopenhauer, Ricard Wagner, Friedrich Nietzsche, Tomàs Mann, Carl Jung, TS Elliot o Lev Tolstoi. En les últimes dècades Julia Roberts, el guitarrista Joan McLaughlin o el Beatle George Harrison es van convertir a l'hinduisme.

Sri Ramakrishna va ser un dels importants reformatrs de l'hinduisme al Segle XIX.

Thoreau va estar molt influït per l'hinduisme, arribant a practicar ioga.

El Sermó de la Muntanya va influïr en el Mahatma Gandhi.

"La resistència basada en la no-violència, encarnada en la vida de Gandhi, és un principi universal inherent a l'estructura moral de l'univers." Martin Luther King

"Cada matí netejo la meva intel·ligència amb els infinits ensenyaments del Bhagavad - Gita de l'hinduisme..." Enric David Thoreau

(c) EENI Global Business School (Escola de Negocis, 1995-2021)
No fem servir cookies
Tornar a l'inici de la pàgina