Negocis a Bolívia

Comerç exterior i negocis a Bolívia. L'economia boliviana.

1. Introducció a l'Estat Plurinacional de Bolívia (Països andins)
2. L'economia boliviana
3. El comerç exterior bolivià
4. La inversió estrangera directa a Bolívia
5. Negocis a La Paz
6. Corredors d'integració Boliviana
7. Integració Econòmica de Bolívia
8. Cas d'estudi: - ENTEL

Aquesta assignatura forma part dels següents programes en línia de l'EENI Global Business School

1. Màsters: Negocis Internacionals, Comerç Exterior, Transport Internacional
2. Doctorat: Comerç Mundial, Logística Internacional

Idiomes: Bolivia Bolívia Bolívia Bolivie.

Els Tractats comercials i els acords comercials de Bolívia com a membre de la Comunitat Andina:

1. Bolívia i el MERCOSUR
2. Bolívia: Protocol d'adhesió al MERCOSUR el 2013
3. Bolívia - Xile
4. Bolívia - Mèxic
5. Bolívia - Panamà
6. Llei de Promoció de Preferències aranzelàries Andines i Eradicació de Drogues (ATPDEA, no en vigor)
7. UE-Bolívia
8. Bolívia - Xina
9. Bolívia - Índia
10. Bolívia i Rússia

Les institucions econòmiques regionals de Bolívia.

1. ALADI
2. ALBA es va retirar de l'ALBA en 2019
3. UNASUR
4. SELA
5. Fòrum de Cooperació Amèrica Llatina-Àsia (Bolívia)
6. Cimera Amèrica del Sud-Àfrica (Bolívia)
7. Cimera Amèrica del Sud (Bolívia) - Països Àrabs
8. Banc Interamericà de Desenvolupament (BID)
9. CEPAL
10. Organització dels Estats Americans (OEA)

Comerç exterior i negocis a Bolívia:

Segons el mateix govern bolivià: "Bolívia és constitueix en un Estat Unitari Social de Dret Plurinacional Comunitari, lliure, independent, sobirà, democràtic, Intercultural, descentralitzat i amb autonomies. Bolívia és funda en la pluralitat i el pluralisme polític, econòmic, jurídic, cultural i lingüístic, dins el procés integrador del país."

Són idiomes oficials de l'Estat el castellà i tots els idiomes dels nacions i pobles indígena originaris pagesos, que són: l'aymara, araona, baure, bésiro, canichana, cavineño, cayubaba, chácobo, chimán, aquest ejja, guaraní, guarasuawe, guarayu, itonama, leco, machajuyai-kallawaya, machineri, maropa, trinitari mojeño-trinitario, mojeño-ignaciano, vaig habitar, mosetén, movima, pacawara, puquina, quítxua, siriànó, tacana, tapiï't, toromona, uruchipaya, weenhayek, yaminawa, yuki, yuracaré i zamuco.

Fronteres de Bolívia: el Brasil, l'Argentina, Perú, Paraguai i Xile.

Bolívia - Unió Europea (UE):

Bolívia està dividit en nou departaments (Beni, Cochabamba, Chuquisaca, la Pau, Oruro, Pando, Potosí, Tarija i Santa Cruz.), 112 províncies, 327 seccions de províncies, 1,384 cantons.

Segons el Banc Central de Bolívia, la balança de pagaments va registrar un superàvit de 325 milions de dòlars, resultat del superàvit en el compte corrent per 801 milions de dòlars (4,6% del PIB) que va ser compensat parcialment pel dèficit del compte capital i financera (2,7% del PIB).

El valor dels exportacions de béns FOB va assolir 4.848 milions de dòlars (28% del PIB), però més gran al de cada any previ.

Bolívia ha subscrit Acords comercials bilaterals amb una quinzena de països i és beneficiari del Sistema Generalitzat de Preferències (SGP). A l'empara d'aquest esquema unilateral, Bolívia rep tractament preferent de diversos països, entre els quals destaquen per la seva profunditat el dels Estats Units i la UE. La resta de països que concedeixen Sistema Generalitzat de Preferències al país són: el Canadà, el Japó, Nova Zelanda, Noruega, Rússia, Turquia i Suïssa.

Entre d'altres acords, el 29 d'abril del 2006, Bolívia s'adscriu a l'ALBA (ALTERNATIVA BOLIVARIANA PER a l'Amèrica Llatina I EL CARIB) en ocasió de la firma del Tractat de comerç dels Pobles, a l'Havana, Cuba.

El 2004, es va crear la COMUNITAT SUD-AMERICANA DE NACIONS (UNASUR) participant d'aquesta iniciativa Els països del MERCOSUR (l'Argentina, el Brasil, el Paraguai, Uruguai), els andins (Bolívia, Colòmbia, l'Equador, el Perú, Veneçuela), Xile, Guyana i Surinam. Aquest esquema d'integració va canviar el seu nom a "UNIÓ DE NACIONS SUD-AMERICANES" el 2007.

Bolívia és membre de: Membre de: l'Associació Llatinoamericana d'Integració (ALADI), el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), el BM, les NU, la CEPAL, la Comunitat Andina, la Unió de Nacions Sud-americanes, el FMI, el MERCOSUR (Associat), l'Organització dels Estats Americans (OEA), l'OMC, el Sistema Econòmic Llatinoamericà (SELA)...

En el cas dels exportacions de productes no tradicionals, el seu valor va ser més gran en 1,4% respecte al 2008. Comparat amb períodes previs al 2008 l'increment va ser més gran. Els productes no tradicionals que van presentar augments en valor van ser: torta de soya (52,8%), el sucre (41,5%), oli de soya (31,7%), soya en gra (23,3%), farina de soya (20,4%) i cafè (5,1%).

Els canvis més importants en els fluxos comercials de l'Estat Plurinacional de Bolívia amb la resta del món

- Amb el MERCOSUR, el superàvit va disminuir a 708 milions de dòlars, principalment per les menors exportacions de gas natural al Brasil.

- Amb la Comunitat Andina, es va registrar un increment del saldo positiu a 158 milions de dòlars degut principalment a més grans exportacions a Colòmbia i a L'Equador.

- Amb el Mercat Comú Centreamericà - El Sistema d'Integració Centreamericana, es va passar d'un dèficit comercial de 0,2 milions de dòlars a superàvit de 2,7 milions de dòlars per efecte, principalment, de menors importacions.

- Amb el Tractat de lliure comerç d'Amèrica del Nord (T-MEC/TLCAN 2.0), es va incrementar el dèficit en 131 milions de dòlars degut tant a la disminució dels exportacions com a les més grans Les importacions. Es destaca el resultat favorable amb el Canadà que va assolir a 32,5 milions de dòlars

- Amb la UE, es va registrar un increment del saldo positiu de 90 milions de dòlars per més grans exportacions, es destaquen els saldos comercials positius amb Bèlgica, els Països Baixos i el Regne Unit.

- Amb l'AELC (AELC) es va incrementar el saldo positiu a causa de l'augment en 6 milions de dòlars del superàvit amb Suïssa.

- amb l'Àsia, el saldo positiu de 130 milions de dòlars es va explicar principalment pel saldo favorable amb Corea del Sud.

Els fluxos bruts d'inversió estrangera directa (IED) rebuts van assolir a 687 milions de dòlars, entre els quals es destaquen els destinats al sector hidrocarburs. En termes del PIB, la inversió estrangera directa bruta va assolir a 3,9% i la inversió estrangera directa neta a 2,4%.

A través dels Corredors Bioceánics, Bolívia s'ha convertit en un "pont" i en eix de distribució internacional entre els principals mercats del Pacífic i l'Atlàntic. En trobar-se entre la Comunitat Andina de Nacions i el MERCOSUR, compleix el paper d'articulador entre ambdós esquemes d'integració.

Entel, Empresa Nacional de telecomunicacions de Bolívia, ocupa una posició de lideratge, tant en telefonia fixa i mòbil, com en els diferents serveis de telecomunicacions de valor agregat. Creada el 1965, avui Entel torna a ser una empresa nacional, després de tretze anys de gestió privada.

En data 15 de setembre del 2009, el Govern de l'Estat Plurinacional de Bolívia va signar l'acord de condonació del deute amb el Govern d'Espanya mitjançant el qual es va condonar al país un total de 77 milions de dòlars (70 milió capital i 7 milió interès) i 6 milions d'Euros (5 milió capital i 1 milió interès). L'Acord destina el 60% a l'alleugeriment efectiu i el 40% a projectes socials que s'executaran durant el període 2010-2016 a través del Fons "Bolivia-Espanya", d'acord amb el pla de pagaments de cada crèdit.