Economia xinesa

l'economia xinesa

La Xina és avui el mercat més gran del món amb més de 1.300 milions de potencials consumidors (un 25% d’ells viuen en les ciutats), amb creixements del PIB entre el 7% i el 8%. En termes de PIB és la setena potència mundial, havent desplaçat a potències econòmiques com Espanya, el Canadà o el Brasil.

Segons el BM, es preveu que per a l’any 2020 sigui la primera potència econòmica mundial, representant prop d'un 40% de la producció mundial.

Un informe de les Nacions Unides sobre la inversió mundial va indicar que més de 400 de les 500 principals corporacions del món han invertit en uns 2000 projectes a la Xina.

Empreses com Matsushita, Toshiba, Sanyo, Phillips o Mitsubishi estan desplaçant gran part de la seva producció a la Xina, Siemens produeix prop de 14 milions de telèfons mòbils a la seva fàbrica a Xangai. Cànon ha desplaçat el seu quarter general de l'Àsia a Pequín. Empreses espanyoles com Tècniques Reunides, Nutrexpa, Alsa, Fermax, Indra, etc. Han aconseguit posicionar-se amb èxit en aquest complex mercat.

Un recent estudi de Goldman Sachs sobre les vint-i-set GLOCOs (Global empreses) del món, considerava que només l’empresa que tingués una estratègia per a la Xina Àsia podria ser considerada com a tal.

La recessió de la Unió Europea (UE) i la incertesa socioeconòmica de l'Amèrica Llatina (on Espanya és el principal inversor), fa que calgui considerar a la Xina com un mercat estratègic per a l’empresa. Per això cal conèixer els aspectes clau d’aquest mercat per dissenyar amb èxit una estratègia d’implantació i/o exportació.

La Xina produeix més de la meitat de les cambres fotogràfiques del món, el 30% dels aparells d’aire condicionat i televisors, el 25% de les rentadores, a prop del 20% de les neveres i el 70% de les joguines. "Galanz" fabrica el 40% dels microones que es venen avui a l'Europa. Els TV "Haeir" són reconeguts a tot el món i el cas d’aquesta empresa s’analitza a Harvard. Per això, s’analitzarà el cas de diverses empreses xineses (Haier, Galanz, Cosco, etc.), que ens permetran entendre millor el funcionament de les empreses xineses i la influència dels valors confucians en la gestió d’aquestes corporacions transnacionals.

Així doncs, qualsevol estratègia per a la Xina ha de ser realitzada al llarg termini i comptar amb els recursos suficients per poder desenvolupar-la. Per això, tota empresa hauria de tenir present a la Xina en la seva estratègia tant com potencial competidor, com proveïdor i/o com mercat.

Les oportunitats a la Xina són enormes: forta inversió pública (24.000 milions de dòlars), increment de la capacitat adquisitiva de la població, el medi ambient, urbanització, els serveis, etc.

Però la Xina és un mercat extraordinàriament complex, burocràtic i competitiu. És un país amb característiques pròpies, on les regles del joc són diferents de les d’altres països, i conèixer aquestes regles serà indispensable per desenvolupar negocis a la Xina. A més, la imatge de país "Espanya" no és positiva i el pes del sector públic és molt fort en gairebé tots els sectors.

Hi ha aspectes culturals i sociològics molt diferents: influència del confucianisme, costums, cultura mil·lenària o la dificultat de l’idioma. Les relacions personals (GUANXI, en xinès), seran fonamentals, ja que sota l'ètica confuciana el negociador xinès voldrà assegurar-se que som honorables, i que per tant complirem amb els nostres compromisos; si no som capaços de desenvolupar el "Guanxi" serà difícil fer negocis a la Xina. Això implica que les negociacions es poden fer molt lentes i per tant costoses.

L’organització d’una xarxa de distribució internacional serà un dels problemes més importants que trobarem a la Xina (en general, està mal organitzada i molt segmentada). A més, només les empreses estrangeres amb inversió a la Xina estan autoritzades a crear xarxes pròpies de distribució.

No obstant això, l’entrada de la Xina en l'Organització Mundial del Comerç comporta una sèrie d’avantatges: reducció de l’aranzel mitjà al 9,4%, eliminació de les quotes i llicències d’importació, les companyies estrangeres poden entrar en el negoci de la distribució (permetent-se l’establiment d’empreses de capital 100% estranger en els sectors de distribució, vendes, Marítim i serveis), Major uniformitat en la valoració duanera, Menor incertesa legal i major transparència, la protecció de la propietat intel·lectual i industrial, etc.