Economia islàmica. El Zakat

EENI- Escola Superior de Comerç Exterior

Contingut de l'assignatura - Economia islàmica. Els economistes Islàmics:

  1. Els principis de l'economia islàmica
  2. La importància del ZAKAT
  3. La Banca islàmica
  4. Hawala.
  5. El Fons Waqf
  6. Els economistes islàmics: Doctor M. Umer Chapra, Doctor Kurshid Ahmad, Muhammad Abdul Mannan
  7. El comportament del consumidor islàmic
  8. El certificat Halal

Exemple de l'assignatura: l'economia islàmica
Economia islàmica Zakat

L'assignatura "l'economia islàmica" forma part del Màster Professional en Comerç Exterior especialització Països Musulmans
Àfrica - Àsia

Materials d'estudi en Espanyol Economia islàmica Anglès Islamic Economics Francès Islam Portuguès Islam

Descripció de l'assignatura - Economia islàmica:

Els principis de l'economia Islàmica es fonamenten en l'Alcorà, en la Xària, en la sunna, i en els Hadices (exemples i paraules de Mahoma), com gairebé qualsevol altre aspecte de l'Islam.

El concepte de sistema econòmic a l'Occident i al món islàmic és molt diferent, mentre que en el primer es tendeix a una secularització de l'economia, als països Islàmics la religió hauria d'ocupar un paper principal.

Per això, hi ha experts que parlen d'una economia islàmica que cerca el progrés econòmic però preservant la moral i els valors musulmans, amb característiques pròpies i diferenciades en relació a l'economia capitalista dels països occidentals o de l'economia socialista. El budisme també ha desenvolupat el concepte de l'Economia budista.

Harmonia Religions Fent negocis Ahimsa

Ètica Islam

Les característiques centrals d'una economia islàmica són:

  1. Les normes de comportament i l'ètica derivats de l'Alcorà i de la Sunna
  2. L'impost zakat com a base de la política fiscal islàmica. Un bon musulmà ha de pagar anualment el 2.5% del seu patrimoni de la seva riquesa neta (no del seu patrimoni), per a benefici dels germans més desposseïts o en estat de desgràcia. Per a productes agrícoles, els metalls preciosos, els minerals, i el bestiar el Zakat pot variar entre un 2,5 (1/40) i un 20 per cent, en funció del tipus de mercaderies. El Zakat es va crear per descoratjar l'acumulació de capital i estimular la inversió. Els mitjans de producció, tals com els equips, les fàbriques i les eines estan exempts del zakat. En alguns països musulmans com l'Aràbia Saudita i el Pakistan, el zakat és obligatori i és recull de forma centralitzada per l'Estat. A Jordània, Bahrain, Kuwait, el Líban i Bangla Desh, el zakat està regulat per l'Estat, però les contribucions són voluntàries. Fa pocs anys al Sudan ho recaptava la Cambra de Comerç.
  3. La prohibició d'interès (Riba)

A l'Islam el dret a la propietat és temporal, i està relacionat amb el bon ús que el propietari li doni. La Xària prohibeix la propietat individual dels béns públics (o lliures) com l'aigua o l'aire, també prohibeix la propietat individual de certes matèries primeres bàsiques (la mineria, el petroli, etc.).

Els monopolis, sobretot els relacionats amb el sector financer, també estan prohibits en l'Alcorà.

L'islam afavoreix i fomenta les relacions comercials com a base de creació de riquesa, desanima l'excessiva acumulació de riquesa, prohibeix la Usura (riba en àrab). En l'economia islàmica el comerç no hauria de gravar-se, ja que la funció de distribució de la riquesa es basa en el Zakat.

Mohammad Abdul Mannan:
Mohammad Abdul Mannan (Empresari, Bangladesh)

A l'Islam existeix el dret a la propietat privada (gaudir-la, vendre-la, etc.), però no existeix el dret a destruir-la ("tot pertany a Déu").

L'Hawala, és un antic sistema informal de transferència de fons, té el seu origen en la llei islàmica clàssica. Aquestes operacions no solen estar controlades pels governs. Segons Nacions Unides (NU), el'hawala' mou més de 200.000 milions de dòlars a l'any.

El Waqf en la llei islàmica seria l'equivalent al fideïcomís anglès. És un fons privat per a obres de caritat.

El Doctor M. Umer Chapra és Assessor d'Investigació de l'Institut Islàmic d'Investigació i Formació del Banc Islàmic de Desenvolupament, de Jiddah (Aràbia Saudita). Les seves contribucions més destacades han estat els quatre llibres que indiquem a continuació:
- "Cap a un sistema monetari Just" (1985)
- "L'islam i el Desafiament Econòmic" (1992)
- "El futur de l'economia: una perspectiva islàmica" (2000)
- "La civilització musulmana: Les causes de la decadència i de la necessitat de la reforma" (2008).

El Doctor Khurshid Ahmad va néixer el 1932 a Delhi (llavors imperi britànic); és un economista ultraconservador pakistanès i activista islàmic reconegut per ser el pioner en el desenvolupament de la jurisprudència islàmica econòmica com a principi acadèmic. és considerat un dels pensadors més influents en el camp de l'economia islàmica.

Religions, ètica i negocis



Catalans i Espanyols (C) EENI- Business School