MERCOSUR Mercat Comú del Sud

MERCOSUR Mercat Comú del Sud:

El MERCOSUR (el mercat Comú del Sud) és el quart grup econòmic més gran del món, amb un PIB de 1989 miliards de dòlars nord-americans i una població de 242 milions.

El Brasil és l'economia més gran amb el 79% del PIB del MERCOSUR, seguit per l'Argentina amb el 18%, Uruguai amb el 2% i el Paraguai amb l'1%. Un aspecte de particular rellevància en els últims anys és el relacionat amb l'ingrés de la República Bolivariana de Veneçuela com a membre de ple dret al MERCOSUR.

La República Argentina, la República Federativa del Brasil, la República del Paraguai i la República Oriental de l'Uruguai van subscriure el 26 de març de 1991 el Tractat d'Asunción, creant el mercat Comú del Sud, el MERCOSUR, que constitueix el projecte internacional més rellevant en què es troben compromesos aquests països.

Avui dia els Estats associats al MERCOSUR són Bolívia (Protocol d'adhesió el 2013), Xile, el Perú, L'Equador i Colòmbia.

L'Aranzel Extern Comú va ser adoptat l'any 1994, mitjançant la Decisió 22/94 del Consell mercat Comú. L'aranzel està basat en la Nomenclatura Comuna del MERCOSUR i definit mitjançant una alíquota aplicable a cada ítem aranzelari (8 dígits).

NOTA: el Paraguai fos suspès del MERCOSUR des del 2012.

Les economies del MERCOSUR van créixer un 5,2%, superant els pronòstics més optimistes. El PIB per càpita va assolir la xifra de 8.000 dòlars nord-americans, encara que amb diferències nacionals significatives: 1.560 al Paraguai, 9.500 a l'Uruguai, 8.328 al Brasil i 7.307 a l'Argentina.

Des que esclatés la crisi financera global causant una crisi mundial de l'economia Reial, la regió no ha estat immune a la caiguda de l'activitat econòmica durant l'últim trimestre del 2008 i el primer del 2009.

La Nomenclatura Comuna del MERCOSUR està basada al sistema Harmonitzat de l'Organització Mundial de Duanes, sent idèntic a aquest fins al nivell de la subpartida aranzelària (sis dígits). La Nomenclatura Comuna del MERCOSUR utilitza 2 dígits addicionals per brindar més gran nivell de detall als codis, utilitzant vuit dígits.

L'entrada en vigor d'un Aranzel Extern Comú implica que les eventuals modificacions dels nivells de protecció dels sectors productius hagin de ser consensuades cuadripartitament, brindant un marc de més gran previsibilitat i certesa per a la presa de decisions dels agents econòmics.

Amb la finalitat de permetre la implementació del que estableix l'article 1° de la Decisió CMC Núm. 54/04, es preveu:
- L'adopció del Codi Duaner del MERCOSUR
- La interconnexió en línia dels sistemes informàtics de gestió duanera existents als Estats Parts del MERCOSUR
- Un mecanisme, amb definició de modalitats i els procediments, per a la distribució de la renda.

A partir de llavors, s'ha avançat en la interconnexió en línia de les duanes dels quatre Estats Parts, trobant-se avui dia operatiu i disponible el Sistema d'Intercanvi de la informació dels Registres Duaners (Sistema INDIRA) en cadascuna de les duanes dels països del MERCOSUR.

El Règim d'origen del MERCOSUR és el conjunt de requisits que permeten garantir que un producte ha estat elaborat en un dels Estats Parts del MERCOSUR.

Els acords amb altres blocs regionals:
- Existeix un acord amb la Comunitat Andina, establert en l'Acord de Complementació Econòmica celebrat entre la Comunitat Andina i el MERCOSUR del 6 de desembre del 2002.

- Al novembre del 2005 el Congrés Colombià va ratificar un tractat de lliure comerç (TLC) amb el MERCOSUR.

- El 6 d'abril del 2009 la Unió Duanera de L'Àfrica Austral va signar un acord comercial amb el MERCOSUR, amb vista d'un futur Tractat de lliure comerç (TLC) entre els blocs, beneficiant sobretot a l'Uruguai.

El 1995 la UE i el MERCOSUR van signar un acord Marc Interregional de Cooperació, que va entrar en vigor el 1999.
La UE vehicula la seva ajuda a través del Programa Regional 2007-2013, aprovat l'agost del 2007 al marc de l'Estratègia Regional per al MERCOSUR. El Programa Regional ofereix 50 milions d'Euros per finançar projectes en tres sectors prioritaris:
- El suport a la institucionalització del MERCOSUR
- El suport a l'aplicació del futur Acord d'Associació Unió Europea-MERCOSUR
- Els esforços per augmentar la participació de la societat civil en el procés regional d'integració.

El Perú i el MERCOSUR:

Mèxic-MERCOSUR

Acord MERCOSUR-Egipte ampliarà les relacions amb Orient Mitjà i el món Àrab. A més de l'Acord MERCOSUR-Israel, ja estan en curs negociacions comercials amb Jordània, el Marroc i amb els països del Consell de Cooperació de Golf (l'Aràbia Saudita, Bahrain, Catar, els Emirats Àrabs Units (EAU), Kuwait, Oman), Pakistan, Síria i Palestina, a més dels seus esforços per ampliar les negociacions amb l'Índia-Unió Duanera de l'Àfrica Austral, a la perspectiva d'una futura àrea de lliure comerç trilateral MERCOSUR-Unió Duanera de l'Àfrica Austral - Índia.

Adhesió de la República Bolivariana de Veneçuela al MERCOSUR. Al juliol del 2006 es va signar el protocol d'adhesió de Veneçuela MERCOSUR. L'ingrés de Veneçuela es produirà en forma gradual, liberalitzant el comerç d'aquest país amb Argentina i el Brasil en un termini que assoliria fins gener del 2010, i amb Paraguai i l'Uruguai fins gener del 2013; establint a més el termini màxim per l'aplicació de l'aranzel extern Comú per l'any 2014.

Els acords amb altres blocs regionals:
- Al novembre del 2005 el Congres Colòmbia va ratificar un tractat de lliure comerç (TLC) amb el MERCOSUR.

- el 1995 la UE i el MERCOSUR van signar un acord Marc Interregional de Cooperació, que va entrar en vigor el 1999. La UE vehicula el seu ajut a través del Programa Regional 2007-2013, aprovat a l'agost del 2007 al marc de l'estratègia Regional pel MERCOSUR. El Programa Regional ofereix 50 milions d'Euros per finançar projectes en tres sectors prioritaris:
- El suport a la institucionalització del MERCOSUR
- El suport a l'aplicació del futur Acord d'Associació Unió Europea-El MERCOSUR
- Els seus esforços per augmentar la participació de la societat civil en el procés regional d'integració.

(c) EENI Global Business School (Escola de Negocis, 1995-2024)

No fem servir cookies
Tornar a l'inici de la pàgina