El Tractat de lliure comerç de l'Amèrica del Nord:
El Tractat de lliure comerç d'Amèrica del Nord (T-MEC/TLCAN 2.0) és un acord
regional entre el Govern del Canadà, el Govern dels Estats Units Mexicans i el Govern dels Estats Units per crear una zona de lliure comerç. Va entrar en vigor l'1 de gener del 1994.
El Tractat de lliure comerç d'Amèrica del Nord (T-MEC/TLCAN 2.0) ha eliminat gradualment les restriccions al comerç exterior i a la
inversió entre els tres països de la regió de l'Amèrica del Nord.
Des que el Tractat de lliure comerç de l'Amèrica del Nord va entrar en vigor, el comerç exterior de mercaderies entre els membres del Tractat de lliure comerç de l'Amèrica del Nord s'ha triplicat, assolint 946,1 mil milions de dòlars.
Durant aquest període, el comerç exterior entre el Canadà i els Estats Units
s'ha gairebé triplicat, mentre que el comerç exterior entre Mèxic i els Estats Units s'ha mes que quadruplicat.
Actualment, els països socis del Tractat de lliure comerç d'Amèrica del Nord (T-MEC/TLCAN 2.0) intercanvien béns amb un valor aproximat
a 2,6 milions de dòlars diaris, uns 108 milions de dòlars per hora.
Des que el Tractat de lliure comerç d'Amèrica del Nord (T-MEC/TLCAN 2.0) va entrar en vigor, la mida de l'economia de l'Amèrica del Nord
s'ha més que duplicat: el producte intern brut combinat del Canadà, els Estats Units i Mèxic va superar els 17 bilions de dòlars, comparat
amb els 7,6 bilions registrats el 1993.
La inversió estrangera directa (IED) que el Canadà i els Estats Units van rebre de la regió va assolir els 469,8 mil milions de dòlars. D'altra banda, Mèxic s'ha convertit en un dels més grans receptors d'inversió estrangera directa (IED) entre les economies emergents, en rebre més de 56 mil milions de dòlars procedents dels països socis del Tractat de lliure comerç de l'Amèrica del Nord de 1993 a 2008.
Els nivells de lloc de treball de l'Amèrica del Nord han augmentat gairebé 23% des de 1993, uns 39,7 milions de llocs de treball.
Un de cada cinc llocs de treball al Canadà està, en part, vinculat al comerç internacional; la prosperitat del Canadà es consolida en la seva obertura al comerç exterior i a les inversions internacionals. Com a tal, l'associació regional de l'Amèrica del Nord és sens dubte un important avantatge competitiu per al Canadà. El Canadà està utilitzant aquesta plataforma regional com un mitjà
perquè les empreses canadenques aprofitin oportunitats comercials a tot el món.
Les exportacions representen un terç del PIB. Com Mèxic, el Canadà gaudeix d'un superàvit comercial amb els Estats Units, el qual rep més del 85% de les seves exportacions.
L'economia més gran i diversificada del món, els Estats Units, és una economia de mercat
i les seves empreses són líders mundials en els sectors de manufactura i alta tecnologia, especialment en computadores, equip mèdic i aeroespacial; en serveis com telecomunicacions i serveis financers; i en agricultura.
Els Estats Units és el més gran importador de béns i tercer més gran exportador. El Canadà, Mèxic, la Xina, el Japó i
Alemanya són els seus principals socis comercials.
La liberalització comercial ha transformat i modernitzat la vibrant economia de Mèxic, fomentant amb èxit el comerç i els fluxos d'inversió. En només uns anys, les exportacions de Mèxic s'han diversificat i han passat d'exportar
principalment petroli cap a una més gran varietat de productes manufacturats, convertint Mèxic en un dels més grans exportadors del món.
Casos d'èxit d'empreses mexicanes, canadenques i nord-americanes:
- El Canadà: Bombardier i Unique Solutions
- Els Estats Units: Caterpillar Inc. I Mary Kay Inc.
- Mèxic: Mabe i Grup Model
(c) EENI Global Business School (Escola de Negocis, 1995-2024)