Principis ètics taoistes

Descripció. Els principis ètics taoistes: No Violència, saviesa, desafecció...

NOTA: en parlar de l'ètica Taoista, hauríem d'aclarir que segurament Laozi "desaprovaria" aquesta pròpia definició.

Sigui com sigui, del taoisme es poden identificar una sèrie de principis ètics basats en els conceptes analitzats anteriorment (Tao, te, Yin- Yang) i en el principi de no actuar o Wu-Wei. Aquests principis ètics taoistes són:

1. Pau / no-violència
2. Respecte pel món
3. Auto coneixement i Saviesa. Desaprendre
4. Control dels sentits. Desafecció, austeritat, no cobejar
5. Negació de la Moralitat
6. Bondat, fidelitat, humilitat, amor, caritat, Justícia

El Tao te King és un manifest de la no-violència, igual que les religions asiàtiques, en molts aforismes trobem referències a la no-violència. Per Laozi, la pau és el valor més alt:

"Els exèrcits no deixen després de si més que esbarzers i espines... No intentis conquerir per la força
Final, perquè no queda més remei, prescindint de la violència" Tao te King XXX

En moltes parts del Tao te King trobem diverses referències a l'importantíssim concepte de Respectar al Món. La idea central és que cal estar en harmonia amb la naturalesa, no voler dominar-la.

"Qui estima i respecta al món en la mateixa persona, és digne que se li confiï la humanitat" Tao te King XIII

Principis ètics taoistes

Curs: Bhagavad Gita. Cursos avançats: Karma Yoga, Bhakti Yoga, Jnana Yoga, Dhyana Yoga, Realització del Bhagavad Gita

Màster Bhagavad Gita

Idiomes: Taoismo Taoism Taoisme Taoismo

El camí que indica el Tao, com altres religions, comença pel coneixement d'un mateix que ens conduirà a la saviesa. Si a més, som capaços de vèncer les nostres temptacions, de controlar els sentits i els desitjos, de saber redreçar una decisió errònia.

Per Laozi el coneixement genera imaginació, la imaginació el desig, i el desig embogeix a l'ésser humà.

El principi màxim del taoisme, el Wu Wei ens diu que "desaprenem el que sabem" o que "no s'ensenyi al poble": Potser el sentit correcte, sigui que el coneixement només pel coneixement no té sentit, que com més coneixements tenim més desitjos tindrem i que quants més desitjos més coses necessitarem. També cal entendre-ho des d'el punt de vista de quin coneixement, sobretot tècnic, tampoc té sentit sense una component espiritual que l'equlibri.

"Qui practica el Tao, ho veu reduir-se cada dia, es va reduint i reduint, fins a arribar al No Fer." Tao te King XLVIII

Per seguir el Tao, hem de ser capaços de controlar els nostres sentits, els sentits són les portes d'entrada del desig, hem de mirar cap al nostre interior, no cap a l'exterior.

El control dels sentits ens ha de portar a la desafecció, a l'austeritat, a evitar la cobdícia.

Un dels conceptes del Tao difícil de comprendre és el de la negació de la moral com a valor:

"Quan és perd el Tao, apareixen la moralitat i el deure". Tao te King XVIII

Laozi ens explica clarament les seves prioritats: Tao -> Te -> Amor -> Justícia -> Moral. Per a ell la moral és l'oposat al Tao, és una il·lusió que ens allunya del veritable Tao.

Un dels deures d'un home taoista, és practicar la filantropia. Laozi ens explica que el Savi que segueix el Tao, té un esperit filantròpic, al no tenir possessions, al no discutir, al no actuar, pot dedicar-se als altres.

Laozi també ens incideix en la necessitat de ser equànime i just amb els altres:

"Què el teu propi món sigui el teu criteri per jutjar al dels altres" Tao te King XLIV

En moltes parts del Tao és fa referència al bon governant (director d'empresa), que en definitiva ha de complir amb l'analitzat anteriorment, sobretot ha de practicar el Wu Wei (No actuar).

Per Laozi, la llibertat i la independència són la base de l'ordre.

"Quantes més lleis i regulacions, més lladres hauran" Tao LVII

Religions, ètica i negocis