Ampliació de la UE

Contacte

L'Ampliació de la UE: Albània, Montenegro, Sèrbia.

1. La política d'ampliació de la Unió Europea (UE)
2. Les condicions per l'ampliació
3. L'adhesió de Croàcia a la UE

Aquesta assignatura forma part dels següents programes en línia de l'EENI Global Business School

1. Màsters: Negocis Internacionals, Comerç Exterior, Transport Internacional
2. Doctorat: Comerç Mundial, Logística Internacional

l'Ampliació de la UE.

Des dels seus inicis la UE ha apostat per l'ingrés de nous països membres. La UE d'avui, amb vint-i-set Estats membres i una població de prop de 500 milions de persones, és una regió molt més segura, més pròspera, més forta i influent que l'original Comunitat Econòmica Europea de fa cinquanta anys, amb sis països membres i una població de menys de 200 milions de persones.

Cinc ampliacions successives s'han seguit des de llavors:
- el 1973, Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit es van unir a la UE.
- el 1981, Grècia es va convertir en Estat membre.
- el 1986, Espanya i Portugal es van convertir en membres.
- el 1995, Àustria, Finlàndia i Suècia es van unir a la UE.
- el 2004, la República Txeca, Estònia, Xipre, Letònia, Lituània, Hongria, Malta, Polònia, Eslovàquia i Eslovènia es van unir. Va ser una ampliació històrica que va significar la reunificació Europa després de dècades de divisió.
- l'1 de gener 2007, Romania i Bulgària també es van unir, completant aquest procés històric.

Els governs dels estats membres de la UE, reunits en el Consell Europeu, han acordat ampliar la perspectiva de la UE als països del sud-est d'Europa - Croàcia, l'Antiga República Iugoslava de Macedònia, Albània, Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Sèrbia, Kosovo (sota la Resolució 1244 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides) i Turquia.

Un procés d'ampliació gradual i acuradament gestionat crea una situació guanyadora - guanyadora per a tots els països interessats.

L'ampliació de la UE:

Idiomes: European Union Enlargement Ampliación de la Unión Europea Élargissement de l’Union européenne Alargamento da União Europeia

Qualsevol país europeu que respecti els principis de llibertat, democràcia, respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals i l'imperi de la llei poden sol·licitar l'ingrés com a membre de la Unió.

El Tractat de la Unió Europea estableix les condicions (article 6, article 49).

El 1 de maig del 2004 es van incorporar a la UE la República Txeca, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta i Polònia.

Europa tanca un passat de divisions i conflictes, per entrar en una nova època de pau, seguretat i creixement econòmic i social. El mercat únic hauria d'empènyer l'economia de la unió i crear ocupació, a la vegada que augmentarà la influència de la UE al món. En el procés d'ampliació, aquests nous estats han captat grans inversions estrangeres, el que els ha permès que les seves economies aconseguissin ràpides taxes de creixement.

La superfície de la UE s'ha incrementat en un 36% i la seva població en un 20% (de 379 a 454), fins als 450 milions de persones, convertint-se al mercat únic més important del món. No obstant això, l'aportació en termes productius representa tan sols el 5% del total comunitari (un 60% del PIB Espanyol).

L'ampliació genera importants oportunitats de negoci (exportació i inversió directa) però també pot representar amenaces (per ex. La deslocalització). En aquest curs s'analitzaran les principals característiques i oportunitats de negoci a aquests països.


(c) EENI