| |
Contingut: Aquesta unitat es compon de 2 temes:
1- Els països musulmans
- Introducció a l'Islam
- L'Islam avui dia
- Perfils culturals dels musulmans. Negociació intercultural.
- Economia islàmica i la seva implicació en els negocis.
- Visió macroeconòmica dels països àrabs.
- Anàlisis d’empreses àrabs.
- Webs d’interès.
2- Fent negocis a Orient Mitjà.
- Introducció
- Aràbia Saudita
- Bahrain
- Egipte
- Emirats Àrabs Units
- Jordània
- Kuwait
- Líban
- Oman
- Qatar
- Síria
- Iemen
Objectius:
- Conèixer els fonaments de l'Islam i la seva influència en els negocis.
- Saber enfocar una negociació intercultural en aquests països.
- Conèixer les particularitats d’aquests 11 països àrabs.
Aquesta unitat està disponible:
Resum:
En aquest curs s’analitzaran les principals característiques dels països
musulmans des d’un punt de vista de la negociació intercultural.
És molt important assenyalar que aquesta unitat ha estat escrita amb un
respecte màxim i absolut cap a aquesta Religió que practiquen més de 1.300
milions de persones en el món.
L'home de negocis internacional que desitja fer negocis amb persones d’aquests
països, deurà abans que res conèixer la seva cultura, la seva religió i
la seva forma de fer negocis com premissa per establir negocis i relacions al
llarg termini.
És aquest el principal objectiu d’aquest curs, acostar a l’alumne a aquesta
interessant cultura i per tant a la seva forma de fer negocis des d’una
perspectiva intercultural.
Intentar definir un perfil cultural a tots els països musulmans seria
impossible, a més d’inútil, donada la gran heterogeneïtat que trobem als països
musulmans. Entre un ciutadà de Fes (Marroc) i un de Kuala Lumpur (Malàisia),
hi ha grans diferències, però no obstant això, el factor comú serà la seva
religió.
L'Islam, a més d’influir en l’esfera religiosa de l'individu, incideix en la
seva forma d’actuar, de relacionar-se, d’enfocar els negocis, etc. Recordem que
l’aplicació estricta de l'Islam, no diferència entre Religió i Estat, a diferència
d’occident. És a dir, el patró cultural "Islam", ens ajudarà a
perfilar aquestes cultures. A més, podríem assegurar que en general l'Islam es
viu i se sent d’una forma molt més intensa que altres religions.
Cal tenir molt clar que no és el mateix fer negocis amb un home de negocis d'Aràbia
Saudita (en general, més tancats) que amb un Jordà (en general, molt més
oberts que els seus veïns). Malgrat que tots dos siguin musulmans la història,
costums, idiosincràsia, situació actual, relacions amb el nostre país, etc.
seran molt diferents. Cadascun d’aquests blocs presentarà una forma de fer
negocis sensiblement diferents. Trobarem països més pro-occidentals (Marroc,
Jordània) o menys (Aràbia, Iran).
Una primera divisió entre aquest univers podríem establir-la entre les ja
comentades tendències sunnites i xiïtes.
Els països musulmans són en general cultures de context alt. Les paraules
tenen menys importància i més el context. En aquestes cultures s’utilitzen
menys els documents legals, la paraula és determinant, això fa que les
negociacions siguin molt més lentes. La posició social és determinant i el
coneixement sobre ella també. Japó, Gran part d'Àsia, Àfrica, Països àrabs
i en general tots els països llatins, són exemples d’aquestes cultures.
En aquestes cultures els negocis són molt més lents, ja que cal establir una
relació personal que estableixi una confiança entre les parts.
En les negociacions amb països àrabs i africans la paciència de
l’exportador haurà de potenciar-se al màxim. El possible client primer
desitjarà coneix-se’ns i segurament haurem de parlar de coses personals abans de
negociar amb ells.
A més, haurà de conèixer els costums habituals, per exemple, mai ha de donar
la mà esquerra a un àrab.
En els pobles àrabs, la família té molta influència, molta més que en
occident. Els pares, germans, oncles, nebots, etc. estaran d’alguna forma
participant en negocis comuns. Aquestes relacions familiars, així com les
d’amics, són molt forts i obliguen a les parts a treballar d’una forma
relativament transparent entre ells, és com una espècie de proteccionisme.
Els valors islàmics fan que el musulmà, en general, tendeixi a ser moderat
en el seu consum. Des del punt de vista dels valors del musulmà, baixar el preu
d’un producte o augmentar la seva oferta al mercat, no hauria de tendir a
consumir més. Aquí veiem una diferència important amb el consumidor
occidental. No és que no els agradi adquirir nous productes, sinó que el seu
nivell de necessitats és diferent de d’occidental.
Informació gratuïta sobre com fer negocis en
aquestos països
Aràbia Saudí Bahrein Egipte Emirats Àrabs Units Jordània Kuwait Líban Oman Qatar Síria Iemen
|
