| |
Xina major mercat del món, 1.300 milions consumidors. Transport i Logistica. Invertir. Duanes Xineses. Empreses. Master Comerç Exterior
Contingut disponible en
(8 temes):
1- Introducció a la Xina
- Història de la Xina.
- Sobre la Xina: geografia, població, idiomes, religió, ...
2- Economia Xinesa
- Economia Xinesa.
- Sistema Financer Xinès.
- El Sector industrial a la Xina.
- Agricultura a la Xina.
- Estadístiques econòmiques.
3- Xina: Transport i Logistica
- Introducció transport i logistica en Xina.
- Ports de la Xina: Xangai, Dalian, Tianjin, Guangzhou, Ningbo..
- Companyies logístiques xineses: COSCO, China Shipping Container Lines, SINOTRANS.
4- Duanes Xineses
- Les duanes xineses.
- Procediments duaners xinesos.
- La Duana de Xangai.
- La Duana de Guangzhou.
- Procediments importació i exportació.
|
5- Invertir a la Xina
- Inversió Estrangera Directa IED. Ambient d'inversió.
- Sectors clau per invertir.
- Recomanacions.
- Posada en marxa d'un projecte.
- Procediments i costos d'inversió.
- Wal-Mart a la Xina.
6- Negocis a Xangai
- La ciutat de Xangai.
- L'Economia. Exportacions Importacions.
- Invertir en Xangai.
- Casi study: Siemens en Xangai.
- Impostos en Xangai.
7- Negocis a Hong Kong
- Hong Kong: la porta d'entrada a la Xina.
- L'economia de Hong Kong. Exportacions Importacions.
- L'acord "Closer Economic Partnership Arrangement (CEP)" .
- Obrint una empresa a Hong Kong.
8- Empreses Xineses
- ZTE.
- Mengniu Dairy Company.
- Shanghai Silk Group.
- CHINT.
- Galanz.
- Haier.
- Lifan Motorcycles.
- Nine Dragons Paper.
- Hangzhou Wahaha.
|
Contingut:
Contingut disponible en
(3 temes):
Tema 1º: Xina. La fàbrica del món
- Introducció a la Xina
- El Govern Xinès.
- L’economia de la Xina (repercussions de l’entrada en l'OMC, sectors més
dinàmics, ...)
Tema 2º: La negociació a la Xina
- La influència Confuciana
- Perfil Cultural Xinès
- La negociació a la Xina
- Normes de protocol
- Empreses Xineses (Haier, Galanz, Chint, etc.)
Tema 3º: El mercat.
- El mercat Xinès (localització geogràfica, xarxes de distribució, logística,
preus, reglamentacions, etc.)
- Casos d’empreses espanyoles a la Xina (Tècniques Reunides, Fermax, Indra,
Nutrexpa, etc.)
|
Exemple
Objectius:
- Proporcionar una visió general sobre el mercat més gran del món.
- Aprendre la cultura xinesa i la seva influència en la seva forma de fer
negocis (Guanxi, etc.)
- Conèixer les particularitats d’aquest mercat des del punt de vista del
màrqueting (distribució, etc.)
- Analitzar les estratègies d’empreses occidentals a la Xina.
- Conèixer la cultura empresarial de les principals empreses xineses (Hair,
etc.)
Resum
Xina és avui el major mercat del món amb més de 1.300 milions de
potencials consumidors (un 25% d’ells viuen en les ciutats), amb creixements del
PIB entre el 7% i el 8%. En termes de PIB és la setena potència mundial,
havent desplaçat a potències econòmiques com Espanya, Canadà o
Brasil. Segons el
Banc Mundial, es preveu que per a l’any 2020 sigui la primera potència
econòmica mundial, representant prop d' un 40% de la producció mundial.
Un informe de l'ONU sobre la inversió mundial en 2001 va indicar que més de 400
de les 500 principals corporacions del món han invertit en uns 2000 projectes a
la Xina. Empreses com Matsushita, Toshiba, Sanyo, Phillips o Mitsubishi estan
desplaçant gran part de la seva producció a la Xina, Siemens produeix prop de 14
milions de telèfons mòbils a la seva fàbrica de Xangai. Cànon ha desplaçat el
seu quarter general d'Àsia a Pequín. Empreses espanyoles com Tècniques Reunides,
Nutrexpa, Alsa, Fermax, Indra, etc. han aconseguit posicionar-se amb èxit en
aquest complex mercat. Un recent estudi de Glodman Sachs sobre les 27 GLOCOs
(Global Companies) del món, considerava que només l’empresa que tingués una
estratègia per a La xina podria ser considerada com a tal.

La recessió de la UE i la incertesa socioeconòmica de Llatinoamèrica
(on Espanya és el principal inversor), fa que calgui considerar Xina com un
mercat estratègic per a l’empresa. Per això cal conèixer els aspectes
clau d’aquest mercat per dissenyar amb èxit una estratègia d’implantació i/o
exportació.
Xina produeix més de la meitat de les cambres fotogràfiques del món, el 30% dels
aparells d’aire condicionat i televisors, el 25% de les rentadores, a prop del
20% de les neveres i el 70% de les joguines. "Galanz" fabrica el 40% dels
microones que es venen avui a Europa. Els TV "Haeir" són
reconeguts a tot el món i el cas d’aquesta empresa s’analitza a Harvard. Per
això, s’analitzarà el cas de diverses empreses xineses (Haier, Galanz, Cosco,
etc.), que ens permetran entendre millor el funcionament de les empreses xineses
i la influència dels valors confucians en la gestió d’aquestes corporacions
transnacionals.
Així doncs, qualsevol estratègia per a La xina ha de ser realitzada al llarg
termini i comptar amb els recursos suficients per poder desenvolupar-la. Per
això, tota empresa hauria de tenir present a la Xina en la seva estratègia tant
com potencial competidor, com proveïdor i/o com mercat.
Les oportunitats a la Xina són enormes: forta inversió pública (24.000
milions de dòlars), increment de la capacitat adquisitiva de la població, medi
ambient, urbanització, serveis, Jocs Olímpics 2008, Expo Xangai 2010, etc.
Però Xina és un mercat extraordinàriament complex, burocràtic i competitiu.
És un país amb característiques pròpies, on les regles del joc són diferents de
les d’altres països, i conèixer aquestes regles serà indispensable per
desenvolupar negocis a la Xina. A més, la imatge de país "Espanya" no és
positiva i el pes del sector públic és molt fort en gairebé tots els sectors.
Hi ha aspectes culturals i sociològics molt diferents: influència del
confucianisme, costums, cultura mil·lenària o la dificultat de d’idioma. Les
relacions personals (GUANXI, en Xinès), seran fonamentals, ja que sota
l'ètica confuciana el negociador xinès voldrà assegurar-se que som honorables, i
que per tant complirem amb els nostres compromisos; si no som capaços de
desenvolupar el "Guanxi" serà difícil fer negocis a la Xina. Això implica que
les negociacions es poden fer molt lentes i per tant costoses.
L’organització d’una xarxa de distribució serà un dels problemes més
importants que trobarem a la Xina (en general, està mal organitzada i molt
segmentada). A més, només les empreses estrangeres amb inversió a la Xina estan
autoritzades a crear xarxes pròpies de distribució.
No obstant això, l’entrada de la Xina en l'OMC comporta una sèrie
d’avantatges: reducció de l’aranzel mitjà al 9,4%, eliminació de les quotes i
llicències d’importació, les companyies estrangeres poden entrar en el negoci de
la distribució (permetent-se l’establiment d’empreses de capital 100% estranger
en els sectors de distribució, vendes, marítim i serveis), major uniformitat en
la valoració duanera, menor incertesa legal i major transparència, protecció de
la propietat intel·lectual i industrial, etc.

Més informació sobre la Xina
Negocis, Xina, Economia Xinesa, Hong Kong, Xangai, GUANXI, major, mercat, món, consumidors, Transport, Logistica, Invertir, Duanes Xineses, Empreses, Master, Comerç Exterior
|