Fent negocis a la Xina

Contingut: Contingut disponible en (3 temes): Tema 1º: Xina. La fàbrica del món Introducció a la Xina El Govern Xinès. L’economia de la Xina (repercussions de l’entrada en l'OMC, sectors més dinàmics, ...) Tema 2º: La negociació a la Xina La influència Confuciana Perfil Cultural Xinès La negociació a la Xina Normes de protocol Empreses Xineses (Haier, Galanz, Chint, etc.) Tema 3º: El mercat. El mercat Xinès (localització geogràfica, xarxes de distribució, logística, preus, reglamentacions, etc.) Casos d’empreses espanyoles a la Xina (Tècniques Reunides, Fermax, Indra, Nutrexpa, etc.) Objectius: Proporcionar una visió general sobre el mercat més gran del món. Aprendre la cultura xinesa i la seva influència en la seva forma de fer negocis (Guanxi, etc.) Conèixer les particularitats d’aquest mercat des del punt de vista del màrqueting (distribució, etc.) Analitzar les estratègies d’empreses occidentals a la Xina. Conèixer la cultura empresarial de les principals empreses xineses (Hair, etc.)

Contingut disponible en (4 temes): 1- CHINA INTRODUCCIÓ Historia de China Sobre China: geografia, població, idiomes,  religió, ... 2- CHINA ECONOMIA Economia Xinesa Sistema Financer Xinès El Sector industrial a la Xina Agricultura a la Xina Estadístiques econòmiques 3- CHINA TRANSPORT I LOGÍSTICA Introducció Principals ports de la Xina: Puerto de Xangai, Puerto de Dalian, Puerto de Tianjin, Puerto de Guangzhou, Puerto de Ningbo. Principals companyies logístiques xineses: COSCO, China Shipping Container Lines Company Limited (CSCL), SINOTRANS 4- LES DUANES XINESES Les duanes xineses Procediments duaners xinesos La Duana de Xangai La Duana de Guangzhou Procediments de IMPORT & EXPORT

Exemple

 

Resum

Xina és avui el major mercat del món amb més de 1.300 milions de potencials consumidors (un 25% d’ells viuen en les ciutats), amb creixements del PIB entre el 7% i el 8%. En termes de PIB és la setena potència mundial, havent desplaçat a potències econòmiques com Espanya, Canadà o Brasil. Segons el Banc Mundial, es preveu que per a l’any 2020 sigui la primera potència econòmica mundial, representant prop d' un 40% de la producció mundial.

Un informe de l'ONU sobre la inversió mundial en 2001 va indicar que més de 400 de les 500 principals corporacions del món han invertit en uns 2000 projectes a la Xina. Empreses com Matsushita, Toshiba, Sanyo, Phillips o Mitsubishi estan desplaçant gran part de la seva producció a la Xina, Siemens produeix prop de 14 milions de telèfons mòbils a la seva fàbrica de Xangai. Cànon ha desplaçat el seu quarter general d'Àsia a Pequín. Empreses espanyoles com Tècniques Reunides, Nutrexpa, Alsa, Fermax, Indra, etc. han aconseguit posicionar-se amb èxit en aquest complex mercat. Un recent estudi de Glodman Sachs sobre les 27 GLOCOs (Global Companies) del món, considerava que només l’empresa que tingués una estratègia per a La xina podria ser considerada com a tal.

La recessió de la UE i la incertesa socioeconòmica de Llatinoamèrica (on Espanya és el principal inversor), fa que calgui considerar Xina com un mercat estratègic per a l’empresa. Per això cal conèixer els aspectes clau d’aquest mercat per dissenyar amb èxit una estratègia d’implantació i/o exportació.

Xina produeix més de la meitat de les cambres fotogràfiques del món, el 30% dels aparells d’aire condicionat i televisors, el 25% de les rentadores, a prop del 20% de les neveres i el 70% de les joguines. "Galanz" fabrica el 40% dels microones que es venen avui a Europa. Els TV "Haeir" són reconeguts a tot el món i el cas d’aquesta empresa s’analitza a Harvard. Per això, s’analitzarà el cas de diverses empreses xineses (Haier, Galanz, Cosco, etc.), que ens permetran entendre millor el funcionament de les empreses xineses i la influència dels valors confucians en la gestió d’aquestes corporacions transnacionals.

Així doncs, qualsevol estratègia per a La xina ha de ser realitzada al llarg termini i comptar amb els recursos suficients per poder desenvolupar-la. Per això, tota empresa hauria de tenir present a la Xina en la seva estratègia tant com potencial competidor, com proveïdor i/o com mercat.

Les oportunitats a la Xina són enormes: forta inversió pública (24.000 milions de dòlars), increment de la capacitat adquisitiva de la població, medi ambient, urbanització, serveis, Jocs Olímpics 2008, Expo Xangai 2010, etc.

Però Xina és un mercat extraordinàriament complex, burocràtic i competitiu. És un país amb característiques pròpies, on les regles del joc són diferents de les d’altres països, i conèixer aquestes regles serà indispensable per desenvolupar negocis a la Xina. A més, la imatge de país "Espanya" no és positiva i el pes del sector públic és molt fort en gairebé tots els sectors.

Hi ha aspectes culturals i sociològics molt diferents: influència del confucianisme, costums, cultura mil·lenària o la dificultat de d’idioma. Les relacions personals (GUANXI, en Xinès), seran fonamentals, ja que sota l'ètica confuciana el negociador xinès voldrà assegurar-se que som honorables, i que per tant complirem amb els nostres compromisos; si no som capaços de desenvolupar el "Guanxi" serà difícil fer negocis a la Xina. Això implica que les negociacions es poden fer molt lentes i per tant costoses.

L’organització d’una xarxa de distribució serà un dels problemes més importants que trobarem a la Xina (en general, està mal organitzada i molt segmentada). A més, només les empreses estrangeres amb inversió a la Xina estan autoritzades a crear xarxes pròpies de distribució.

No obstant això, l’entrada de la Xina en l'OMC comporta una sèrie d’avantatges: reducció de l’aranzel mitjà al 9,4%, eliminació de les quotes i llicències d’importació, les companyies estrangeres poden entrar en el negoci de la distribució (permetent-se l’establiment d’empreses de capital 100% estranger en els sectors de distribució, vendes, marítim i serveis), major uniformitat en la valoració duanera, menor incertesa legal i major transparència, protecció de la propietat intel·lectual i industrial, etc.

CHINA FDI