| |
Contingut:
- Introducció.
- La globalització i els negocis internacionals.
- Anàlisis de les principals
organitzacions internacionals: Nacions Unides, Organització Mundial del Comerç
-OMC-, Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, ...
- Evolució de l’economia
internacional.
- L’estat del món.
Objectius:
- Entendre el concepte de globalització.
- Analitzar els acords internacionals existents i els principals organismes
internacionals.
- Conèixer la Unió Europea.
Resum:
Els últims anys, l’economia mundial ha experimentat profunds canvis.
Aquests canvis han convertit un comerç purament nacional en un comerç
global, és a dir, pràcticament un comerç en el qual el mercat és tot el
món. Mentre Vd. està estudiant aquest curs, és probable que usi un PC
fabricat a la Xina amb xips japonesos i amb sistema operatiu nord-americà.
És probable, que porti uns pantalons produïts a Marroc, unes ulleres
italianes, un rellotge suís. Pot ser que aquesta nit sopi amb un bon vi
català o xilè, o que prengui una tassa de cafè de Kenya. És probable
també que condueixi un cotxe coreà o europeu, que usi un telèfon turc,
etc. Aquesta és la realitat d’avui dia, la globalització.
Definir la globalització és sens dubte difícil i depèn del punt de
vista personal. El terme en català més correcte seria mundialització.
Globalització ve del terme anglès "Globe" que en català no
s’usa. És un altre exemple de la globalització.
Podem parlar d’una globalització de caràcter financer que ha
tingut lloc en el món a causa dels els avenços tecnològics i l’obertura
dels mercats de capitals. S’estima que les transaccions mundials de diners
(en els diferents mercats de divises) puja a al voltant d'1,9 bilions de dòlars
(quatre vegades el PIB espanyol). Aquests fluixos de capitals han enriquit i
arruïnat a molts països, ja que la solvència de les seves divises està
en funció de l’entrada i sortida de capitals. I això explica, en part,
crisis financeres com les de Mèxic, Rússia, o el sud-est asiàtic. Per
això, els moviments contra la globalització hagin reivindicat
l’establiment de l’anomenada Taxa Tobin (la creació d’un impost que greu
els moviments de capitals).
La globalització, també pot referir-se a les transaccions de béns i
serveis que es realitzen a nivell mundial. En aquest cas, són els països
pobres i els més grans productors de matèries primeres (que en molts casos
coincideixen) els que reclamen obertura de fronteres, ja que tant a Estats
Units com la Unió Europea existeix un fort proteccionisme. Moltes ONG de les quals es
manifesten contra la globalització volen desenvolupar el comerç, però no
els capitals.
Una altra globalització és la de la cultura. Els programes de
TV, les notícies, els llibres, la música, el menjar, estenen a
globalitzar-se. D'això sorgeixen moviments locals en defensa de la
idiosincràsia local.
En definitiva podríem parlar que gairebé qualsevol àmbit (política,
dret, etc.) pot ser susceptible de ser globalitzat.
En aquesta unitat també s’analitzen les principals institucions
internacionals relacionades amb el comerç internacional: Nacions
Unides, Grup Banc Mundial, els Bancs Regionals (BAFD, BASD, ...), així com
els principals acords econòmics del món (NAFTA, Mercosur, ...)
NACIONS UNIDES
El sistema d'organitzacions de les Nacions Unides ho forma 191 Estats
sobirans. UN es van fundar després de la segona guerra mundial per mantenir la
pau i la seguretat internacionals, fomentar les relacions d'amistat entre les
nacions i promoure el progrés social, la millora del nivell de vida i els drets
humans. Els Estats Membres estan vinculats dintre seu pels principis de la Carta
de les Nacions Unides, un tractat internacional que s'enuncien els seus drets i
deures en quants integrants de la comunitat internacional.
El setembre de 2000, es van reunir a la Seu de les Nacions Unides uns 150
presidents, primers ministres i dirigents mundials amb la finalitat de
configurar una visió del futur. En la “Declaració del Mil·lenni” resultant els
propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides s'apliquen a un món nou.
Per fer realitat aquesta visió, els Estats Membres van convenir uns objectius
concrets i assolibles que havien de contribuir a: eliminar la fam i la pobresa,
posar fi als conflictes, atendre els necessitats d'Àfrica, promoure la
democràcia i l'Estat de dret i protegir el medi ambient. I es van comprometre a
complir aquests objectius en un termini determinat.
El sistema de les Nacions Unides. El Fons Monetari Internacional, el Banc
Mundial i altres 12 organitzacions independents conegudes com a "organismes
especialitzats" estan vinculats a les Nacions Unides mitjançant acords de
cooperació.
Pot estudiar-lo en: 
  . Resum en:  
|
