EENI

La globalització. Organitzacions internacionals

  Contingut:
  1. Introducció.
  2. La globalització i els negocis internacionals.
  3. Anàlisis de les principals organitzacions internacionals: Nacions Unides, Organització Mundial del Comerç -OMC-, Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, ...
  4. Evolució de l’economia internacional.
  5. L’estat del món.

Objectius:

  • Entendre el concepte de globalització.
  • Analitzar els acords internacionals existents i els principals organismes internacionals.
  • Conèixer la Unió Europea.

Resum:

Els últims anys, l’economia mundial ha experimentat profunds canvis. Aquests canvis han convertit un comerç purament nacional en un comerç global, és a dir, pràcticament un comerç en el qual el mercat és tot el món. Mentre Vd. està estudiant aquest curs, és probable que usi un PC fabricat a la Xina amb xips japonesos i amb sistema operatiu nord-americà. És probable, que porti uns pantalons produïts a Marroc, unes ulleres italianes, un rellotge suís. Pot ser que aquesta nit sopi amb un bon vi català o xilè, o que prengui una tassa de cafè de Kenya. És probable també que condueixi un cotxe coreà o europeu, que usi un telèfon turc, etc. Aquesta és la realitat d’avui dia, la globalització.

Definir la globalització és sens dubte difícil i depèn del punt de vista personal. El terme en català més correcte seria mundialització. Globalització ve del terme anglès "Globe" que en català no s’usa. És un altre exemple de la globalització.

Podem parlar d’una globalització de caràcter financer que ha tingut lloc en el món a causa dels els avenços tecnològics i l’obertura dels mercats de capitals. S’estima que les transaccions mundials de diners (en els diferents mercats de divises) puja a al voltant d'1,9 bilions de dòlars (quatre vegades el PIB espanyol). Aquests fluixos de capitals han enriquit i arruïnat a molts països, ja que la solvència de les seves divises està en funció de l’entrada i sortida de capitals. I això explica, en part, crisis financeres com les de Mèxic, Rússia, o el sud-est asiàtic. Per això, els moviments contra la globalització hagin reivindicat l’establiment de l’anomenada Taxa Tobin (la creació d’un impost que greu els moviments de capitals).

La globalització, també pot referir-se a les transaccions de béns i serveis que es realitzen a nivell mundial. En aquest cas, són els països pobres i els més grans productors de matèries primeres (que en molts casos coincideixen) els que reclamen obertura de fronteres, ja que tant a Estats Units com la Unió Europea existeix un fort proteccionisme. Moltes ONG de les quals es manifesten contra la globalització volen desenvolupar el comerç, però no els capitals. 

Una altra globalització és la de la cultura. Els programes de TV, les notícies, els llibres, la música, el menjar, estenen a globalitzar-se. D'això sorgeixen moviments locals en defensa de la idiosincràsia local.
En definitiva podríem parlar que gairebé qualsevol àmbit (política, dret, etc.) pot ser susceptible de ser globalitzat.

En aquesta unitat també s’analitzen les principals institucions internacionals relacionades amb el comerç internacional: Nacions Unides, Grup Banc Mundial, els Bancs Regionals (BAFD, BASD, ...), així com els principals acords econòmics del món (NAFTA, Mercosur, ...)

NACIONS UNIDES

El sistema d'organitzacions de les Nacions Unides ho forma 191 Estats sobirans. UN es van fundar després de la segona guerra mundial per mantenir la pau i la seguretat internacionals, fomentar les relacions d'amistat entre les nacions i promoure el progrés social, la millora del nivell de vida i els drets humans. Els Estats Membres estan vinculats dintre seu pels principis de la Carta de les Nacions Unides, un tractat internacional que s'enuncien els seus drets i deures en quants integrants de la comunitat internacional.

El setembre de 2000, es van reunir a la Seu de les Nacions Unides uns 150 presidents, primers ministres i dirigents mundials amb la finalitat de configurar una visió del futur. En la “Declaració del Mil·lenni” resultant els propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides s'apliquen a un món nou. Per fer realitat aquesta visió, els Estats Membres van convenir uns objectius concrets i assolibles que havien de contribuir a: eliminar la fam i la pobresa, posar fi als conflictes, atendre els necessitats d'Àfrica, promoure la democràcia i l'Estat de dret i protegir el medi ambient. I es van comprometre a complir aquests objectius en un termini determinat.

El sistema de les Nacions Unides. El Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i altres 12 organitzacions independents conegudes com a "organismes especialitzats" estan vinculats a les Nacions Unides mitjançant acords de cooperació.
 

Globalització

Pot estudiar-lo en: Es En Fr. Resum en: It Ct

 
Inici Comerç Exterior
Sol·licitar informació
Enviar Amic
Master Comerç Exterior
Master Comerç Exterior
EENI- The Global Business School
Beques EENI
English International Business - Globalization. World Organizations.
Español Comercio Exterior - Globalización e Instituciones Internacionales
Français Commerce International - La mondialisation et les Organisations Mondiales
Português Comércio Exterior - A Globalização. Organizações internacionais
Italiano Commercio Estero - Globalizzazione. Organizazioni internazionali
Deutsch Außenhandel - Globalisierung. Internationale Organisation
Русский Международном Бизнесе - Глобализация и Мировые Организации Глобализация
汉语 外贸 - 全球化. 国际事务
العربية التجارة الخارجية التجارة في العالم و العولمة
Türkçe Uluslararasi ticaret
Română Comerţ Exterior - Globalizare şi organizaţii mondiale
Indonesia Perdagangan internasional - Globalisasi dan bisnis Internasional Perjanjian
Việt Thương mại quốc tế - Toàn cầu hoá thế giới và các tổ chức
Català Exportació - La globalització. Organitzacions internacionals.
Portal Comerç Exterior
Països
Guia Exportació