| |
Contingut:
- La globalització i els negocis internacionals.
- Anàlisis de les principals Institucions Internacionals: Nacions Unides, Organització Mundial del Comerç, Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, ...
- Evolució de l’economia internacional.
- L’estat del món. Estadístiques internacionals.
Objectius:
- Entendre el concepte de globalització.
- Analitzar els acords internacionals existents i els principals organismes
internacionals.
- Conèixer la Unió Europea.
Resum:
Globalització mundialització e Institucions Internacionals. Nacions Unides, Organització Mundial del Comerç, Banc Mundial, Fons Monetari Internacional. Master Comerç Exterior
Els últims anys, l’economia mundial ha experimentat profunds canvis. Aquests
canvis han convertit un comerç purament nacional en un comerç global, és a dir,
pràcticament un comerç en el qual el mercat és tot el món. Mentre vosté està
estudiant aquest curs, és probable que usi un PC fabricat a la
Xina amb xips
japonesos i amb sistema operatiu nord-americà. És probable, que porti uns
pantalons produïts a Marroc, unes ulleres italianes, un rellotge suís. Pot ser
que aquesta nit sopi amb un bon vi espanyol o
xilè, o que prengui una tassa de
cafè de Kenya. És probable també que condueixi un cotxe
coreà o europeu, que usi
un telèfon turc, etc. Aquesta és la realitat d’avui dia,
la globalització
Definir la globalització és sens dubte difícil i depèn del punt de vista
personal. El terme en català més correcte seria mundialització. Globalització ve
del terme anglès "Globe" que en català no s’usa. És un altre exemple de la
globalització.
Podem parlar d’una globalització de caràcter financer
que ha tingut
lloc en el món a causa dels els avenços tecnològics i l’obertura dels mercats de
capitals. S’estima que les transaccions mundials de diners (en els diferents
mercats de divises) puja a al voltant d'1,9 bilions de dòlars (quatre vegades el
PIB espanyol). Aquests fluixos de capitals han enriquit i arruïnat a molts
països, ja que la solvència de les seves divises està en funció de l’entrada i
sortida de capitals. I això explica, en part, crisis financeres com les de
Mèxic, Rússia, o el
sud-est asiàtic. Per això, els
moviments contra la globalització hagin reivindicat l’establiment de l’anomenada
Taxa Tobin (la creació d’un impost que greu els moviments de capitals).
La globalització, també pot referir-se a les transaccions de béns i
serveis que es realitzen a nivell mundial. En aquest cas, són els països
pobres i els més grans productors de matèries primeres (que en molts casos
coincideixen) els que reclamen obertura de fronteres, ja que tant a
Estats Units
com la Unió Europea existeix un fort proteccionisme. Moltes ONG de les quals es
manifesten contra la globalització volen desenvolupar el comerç, però no els
capitals.
Una altra globalització és la de la cultura.
Els programes de TV, les notícies, els llibres, la música, el menjar, estenen a
globalitzar-se. D'això sorgeixen moviments locals en defensa de la idiosincràsia
local.
En definitiva podríem parlar que gairebé qualsevol àmbit (política, dret, etc.)
pot ser susceptible de ser globalitzat.
En aquesta unitat també s’analitzen les principals
institucions
internacionals relacionades amb el comerç internacional:
Nacions Unides, Organització Mundial del Comerç,
Grup Banc Mundial, FMI Fons Monetari Internacional, els Bancs Regionals (BAFD,
BASD, ...), així com els
principals acords econòmics del món (NAFTA, Mercosur, ...)
NACIONS UNIDES
Pot estudiar-lo en: 
  .
Resum en:  
Globalització, mundialització, Negocis internacionals, NU, OMC, FMI, Institucions Internacionals, Nacions Unides, Organització, Mundial del Comerç, Banc Mundial, Fons Monetari Internacional. Master, Comerç Exterior
|
