Mercats de divises i finançament internacional

1. Els mercats de divises internacionals i el comerç exterior
2. L’assegurança de canvi.
3. La Balança de Pagaments. Interpretació.
4. Finançament importacions i exportacions.
5. Crèdits de finançament.
6. Altres modalitats (Facturatge, lísing, etc.)

• Entendre els fonaments dels mercats internacionals de divises i el concepte risc i assegurança de canvi.
• Entendre les modalitats de finançament de les importacions i de les exportacions.

Resum:

Les empreses exportadores moltes vegades han de facilitar finançament als seus clients degut principalment a les exigències del mercat. El mercat de divises és el mitjà on s’efectua la compravenda de les divises. Els exportadors de mercaderies i serveis, la inversió de l' exterior, els préstecs de l’exterior, etc. conformen l’oferta de les divises, mentre que la demanda la formen els importadors, les inversions a l’exterior , etc. Les operacions anteriors creen una compravenda de divises, en un mercat regit per l’oferta i la demanda.

Sempre que s’efectuï una operació d’exterior i que la retribució que es percebrà pel bé lliurat o el servei prestat sigui en una moneda diferent de la pròpia, és a dir, diferent de la del gir habitual d’una empresa, s’incorre en un risc de canvi.

 Les modalitats bàsiques de finançament de les operacions de comerç exterior són: finançament de les importacions i de les exportacions. Totes dues poden efectuar-se en la divisa de l’exportador o en qualsevol divisa que tingui convertibilitat. En el segon cas l’empresa assumirà certs riscos i despeses però li serà rendible en la mesura que la diferència en els tipus d’interès sigui significativa. Les operacions financeres de comerç exterior poden efectuar-se: en la divisa de l’exportador, la de l’importador o una tercera divisa, al marge de la moneda de facturació.

Als mercats més competitius oferir una òptima financiació serà un argument comercial que sense cap dubte facilitarà la venda. Quan una empresa ofereix financiació automàticament incurreix en una sèrie de riscos. 

En principi, l’activitat de l’empresa és la de fabricar i comercialitzar els seus productes/serveis i no especular amb riscos (amb possibles pèrdues o beneficis). Per això l’empresa ha de conèixer els mecanismes necessaris per minimitzar o anul·lar aquests riscos.

L’assegurança de canvi és un contracte que es realitza amb un banc, en virtut del qual es compromet a comprar-nos determinada quantitat de divises a una data determinada i a un canvi prèviament establert (assegurança de canvi d’exportació) o a vendre’ns a les mateixes condicions de data, quantitat i canvi, determinada quantitat de divises (assegurança de canvi d’importació).

Els crèdits de pre-financiació estan dirigits a finançar la primera necessitat que un exportador es trobi i que es caracteritza pel període que dista entre la recepció d’una comanda i l’embarcament de la mercaderia, també el període que va d’ençà l’embarcament al cobrament de l’exportació o els crèdits per la financiació de stocks al cas en que el fabricant no rebi comandes.

Forfaiting: l’entitat financera compra a l’exportador els seus drets de crèdit sobre l’exterior, com a conseqüència de les vendes realitzades amb pagament aplaçat. 

Factoring: el "factor" s’encarrega de la gestió de cobro de las deutes del client, es a dir, podríem dir que d’alguna forma el "factor" compra la facturació al seu client.

Els bens i serveis susceptibles de ser finançats mitjançant el Crèdit Oficial a l’exportació son: bens d’equipament, plantes "claus en mà", bens de segona mà, bucs, aeronaus, etc. estan exclosos els bens de consum i els productes agrícoles.

El Contracte d’ajustament Recíproc d’interessos (CARI) es una assegurança de tipus d’interès per l’entitat finançadora d'un Crèdit Oficial a l’exportació.

L’assegurança de crèdit a l’exportació cobreix el risc d’impagament dels crèdits a l’exportació.

GLOSSARI.

CALL OPTION. Opció de compra. Contracte que ofereix al seu posseïdor el dret, no l’obligació, de comprar una quantitat de divises a un tipus de canvi predeterminat durant un període de temps o bé en la data de venciment del contracte.

Canvi al comptat. El tipus de canvi al comptat o espot és vàlid per a un lliurament de divises dos dies hàbils després de la transacció. Per tant no hi ha desemborsament abans d’aquests dos dies, i cap banc ha de carregar al comprador de divises el dia de l’operació sinó el dia de valor (2 dies).

Fixing. Fins a febrer de 1993 existia a Espanya, com en altres molts països, un canvi oficial o fixing. Tots els dies que havia mercat interbancari de divises a Espanya, el Banc d'Espanya consultava a diversos bancs nacionals el seu canvi marc/pesseta exactament a les 14.00 hores. Aquesta cotització (mitjana) es travessava amb els canvis rebuts dels diferents bancs centrals europeus per trobar els canvis oficials del dia, coneguts per "fixing".

FRA. Forward Rate Agreement. És un acord entre dues parts sobre el tipus d’interès a aplicar en un dipòsit en una data futura.

Hedging. Cobertura de risc ("hedging"): consisteix a realitzar una operació a termini per cobrir-se d'una pèrdua eventual deguda a l’evolució dels canvis referida a una operació comercial o financera.

LIBOR. El tipus d’interès (tu) del mercat de la divisa estrangera (LIBOR) +/- Assegurança de canvi = tipus d’interès de les pessetes (MÍBOR). LIBOR = London Interbank Basic Ofered Rate. MÍBOR = Ídem per a Madrid.

Mercats de divises Quant es genera?. Per tenir una idea de la mida d’aquest mercat, en un només dia es realitza un volum d’operacions majors (més de 200.000 milions de USD diaris) al qual alcanzan els països exportadors de petroli (OPEP) en tot un any. Aquest valor és aproximadament 22 vegades els ingressos anuals per turisme que es registren a Espanya. Aproximadament representa la setena part del PIB d'USA, la quarta part del PIB del Japó i la meitat d'Alemanya. En 15 dies, es realitza la mateixa quantitat de negocis que els que realitzen en tot un any importadors i exportadors de productes i serveis.

OUTRIGHT FORWARD. Futurs a termini. Totes les transaccions de compra/venda de divises, amb valoració superior a 2 dies hàbils.

Risc de canvi. El risc de canvi es produeix perquè les divises varien diàriament el seu tipus de canvi. Com més hàgim d’ajornar el cobrament (o el pagament) d'una operació d’exterior, més gran serà el risc de canvi, doncs l’evolució de les divises serà més imprevisible.

Pot estudiar-lo en: