Finançament Internacional

EENI- Escola Superior de Comerç Exterior

Programa de l'assignatura - Mercats de divises i finançament internacional

  1. El finançament internacional.
  2. Finançament de les importacions i les exportacions.
  3. Riscos de l'activitat exportadora.
  4. Crèdits de finançament i prefinançament de les exportacions.
  5. Modalitats de finançament i facturació.
  6. Altres modalitats de finançament del comerç exterior: facturatge, forfetatge, lísing d'exportació.
  7. Casos d'estudi sobre finançament internacional.

Mercats de divises.

  1. Els mercats de divises internacionals (FOREX).
  2. Crisis financeres.
  3. La taxa Tobin.
  4. Risc de canvi.
  5. Mercats al comptat, a termini (forward).
  6. Assegurança de canvi. Tipus de cobertura.
  7. Opcions sobre divises. Call / Put Opcions.
  8. Cas d'estudi: la balança de pagaments com eina d'anàlisi del risc de solvència d'un mercat.

Objectius de l'assignaturel finançament Internacional

  1. Entendre els fonaments dels mercats internacionals de divises i el concepte de risc i l'assegurança de canvi.
  2. Entendre les modalitats de finançament de les importacions i de les exportacions.

Exemple de l'assignatura - finançament internacional:
Finançament Internacional

Màster Professional en Comerç Exterior i Màrqueting Internacional - Màster en Negocis Internacionals (MIB) - Postgrau en Comerç exterior - Curs finançament internacional

Materials d'estudi en Espanyol finançament Anglès Finance Francès Financement

Descripció de l'assignatura - Finançament Internacional:

Les empreses exportadores moltes vegades han de facilitar finançament als seus clients degut principalment a les exigències del mercat. El mercat de divises és el mitjà on s’efectua la compravenda de les divises.

Els exportadors de mercaderies i de serveis, la inversió de l'exterior, els préstecs de l’exterior, etc. Conformen l’oferta de les divises, mentre que la demanda la formen els importadors, les inversions a l’exterior, etc.

 Les operacions anteriors creen una compravenda de divises, en un mercat regit per l’oferta i la demanda.

Sempre que s’efectuï una operació d’exterior i que la retribució que es percebrà pel bé lliurat o el servei prestat sigui en una moneda diferent d'aquesta, és a dir, diferent de la del gir habitual d’una empresa, s’incorre en un risc de canvi.

Les modalitats bàsiques de finançament de les operacions de comerç exterior són: finançament de les importacions i de les exportacions. Totes dues poden efectuar-se en la divisa de l’exportador o en qualsevol divisa que tingui convertibilitat. En el segon cas l’empresa assumirà certs riscos i despeses però li serà rendible en la mesura que la diferència en els tipus d’interès sigui significativa. Les operacions financeres de comerç exterior poden efectuar-se: en la divisa de l’exportador, la de l’importador o una tercera divisa, al marge de la moneda de facturació.

Als mercats més competitius oferir un òptim finançament serà un argument comercial que sense cap dubte facilitarà la venda. Quan una empresa ofereix finançament automàticament incorre en una sèrie de riscos.

En principi, l’activitat de l’empresa és la de fabricar i comercialitzar els seus productes / serveis i no especular amb riscos (amb possibles pèrdues o beneficis). Per això l’empresa ha de conèixer els mecanismes necessaris per minimitzar o anul·lar aquests riscos.

L’assegurança de canvi és un contracte que es realitza amb un banc, en virtut del qual es compromet a comprar-nos determinada quantitat de divises a una data determinada i a un canvi prèviament establert (assegurança de canvi d’exportació) o a vendre’ns a les mateixes condicions de data, quantitat i canvi, determinada quantitat de divises (assegurança de canvi d’importació).

Els crèdits de prefinançament estan dirigits a finançar la primera necessitat que un exportador es trobi i que és caracteritza pel període que dista entre la recepció d’una comanda i l’embarcament de la mercaderia, també el període que va d’ençà l’embarcament al cobrament de l’exportació o els crèdits pel finançament d'estocs al cas en què el fabricant no rebi comandes.

Forfetatge: l’entitat financera compra a l’exportador els seus drets de crèdit sobre l’exterior, com a conseqüència de les vendes realitzades amb pagament aplaçat.

factorització: el "factor" s’encarrega de la gestió de cobro dels deutes del client, és a dir, podríem dir que d’alguna forma el "factor" compra la facturació al seu client.

Els béns i els serveis susceptibles de ser finançats mitjançant el Crèdit Oficial a l’exportació són: béns d’equipament, plantes "claus en mà", béns de segona mà, bucs, aeronaus, etc. Estan exclosos els béns de consum i els productes agrícoles.

El Conveni d’ajustament Recíproc d’interessos (CARI) és una assegurança de tipus d’interès per l’entitat finançadora d'un Crèdit Oficial a l’exportació.

L’assegurança de crèdit a l’exportació cobreix el risc d’impagament dels crèdits a l’exportació.


GLOSSARI.

CALL OPTION. Opció de compra. Contracte que ofereix al seu posseïdor el dret, no l’obligació, de comprar una quantitat de divises a un tipus de canvi predeterminat durant un període de temps o bé en la data de venciment del contracte.

Canvi al comptat. El tipus de canvi al comptat o espot és vàlid per a un lliurament de divises dos dies hàbils després de la transacció. Per tant no hi ha desemborsament abans d’aquests dos dies, i cap banc ha de carregar al comprador de divises el dia de l’operació sinó el dia de valor (2 dies).

Fixing. Fins a febrer de 1993 existia a Espanya, com en altres molts països, un canvi oficial o fixing. Tots els dies que havia mercat interbancari de divises a Espanya, el Banc d'Espanya consultava a diverses bancs nacionals el seu canvi marc/pesseta exactament a les 14.00 hores. Aquesta cotització (mitjana) és travessava amb els canvis rebuts dels diferents bancs centrals europeus per trobar els canvis oficials del dia, coneguts per "fixing".

FRA. Forward Rate Agreement. És un acord entre dues parts sobre el tipus d’interès a aplicar en un dipòsit en una data futura.

Hedging. Cobertura de risc ("hedging"): consisteix a realitzar una operació a termini per cobrir-se d'una pèrdua eventual deguda a l’evolució dels canvis referida a una operació comercial o financera.

LIBOR. El tipus d’interès (tu) del mercat de la divisa estrangera (LIBOR) +/- Assegurança de canvi = tipus d’interès de les pessetes (MÍBOR). LIBOR = London Interbank Basic Ofered Rate. MÍBOR = Ídem per a Madrid.

OUTRIGHT FORWARD. Futurs a termini. Totes les transaccions de compra/venda de divises, amb valoració superior a 2 dies hàbils.

Risc de canvi. El risc de canvi es produeix perquè les divises varien diàriament el seu tipus de canvi. Com més hàgim d’ajornar el cobrament (o el pagament) d'una operació d’exterior, més gran serà el risc de canvi, doncs l’evolució de les divises serà més imprevisible.


Catalans i Espanyols (C) EENI- Business School