| |
Contingut:
- La cultura i la societat global.
- El coneixement de la religió i de la cultura de cada mercat.
- Patrons culturals i mercats.
- Cultures de context alt i baix, influència en la negociació.
- Teories de Hall i de Hofstede.
- Comunicació intercultural.
- Estratègies de Negociació intercultural per països.
Objectius:
- Entendre la importància de la negociació intercultural en el comerç
internacional.
- Definir patrons culturals internacionals.
- Saber dissenyar i incorporar estratègies de negociació intercultural en les
nostres relacions internacionals.
Resum:
Estratègies de Negociació intercultural per països. Teories de Hall i de Hofstede. Patrons culturals i mercats. Comunicació intercultural. Master Comerç Exterior
Qualsevol persona relacionada amb els negocis globals (exportació,
filials,
desplaçats, etc.) negocia amb persones de diferents cultures i
idiomes. Com més
coneguem sobre la cultura més possibilitats tindrem d’evitar conflictes interculturals.
Podríem considerar que hi ha 2 tipus de coneixements relacionats amb la cultura.
Coneixement real. És aquell que es pot aprendre i és el més fàcil. Saber
el significat dels colors, dels gustos, dels tabús, etc. de cada cultura. Per
exemple, si veiéssim les estadístiques de religió de
Senegal veuríem que hi ha
una alta proporció de musulmans. Així automàticament identificaríem un patró
cultural tipus "musulmà", però només el coneixement real del país ens dirà que
darrere de qualsevol creença religiosa contínua tenint un vital importància
l’animisme.
Coneixement interpretatiu. Aquest és molt més subjectiu ja que implica la
capacitat que tinguem de comprendre, apreciar, percebre i acceptar els matisos
de les diferents cultures.
Existeixen teories (Hall, Hoffstede, etc.) que ens ajudaran en la nostra
comprensió, però és un element molt complex ja que depèn de la nostra
experiència i coneixement. Si ben algunes coses les podrem aprendre haurà altres
que només serà possible aprendre-les amb el contacte directe amb la gent. Per
això, es recomana que en aquells casos que no tinguem aquesta possibilitat,
treballem en col·laboració amb un expert en
màrqueting del país. Ningú millor que un natiu entendrà la seva pròpia
cultura.
Un senzill exemple relacionat amb els noms dels productes, ens permet entendre
la importància de la diversitat cultural. Un nom que pugui ser perfecte en el
nostre mercat pot ser desastrós per a un altre mercat. Mitsubishi té un tot
terreny que al Japó es llama "Pajero". Evidentment al mercat espanyol aquest
model no es llama així, sinó que es llama "Montero". Un automòbil que va llançar
la casa Chevrolet es deia "NOVA". A un espanyol le resultaria almenys curiós que
aquest sigui el nom d’un magnífic utilitari. El comitè organitzador dels Jocs
Olímpics de Barcelona havia elegit el nom de "SCIFO" per a un dels seus serveis
tècnics a periodistes, inclosos els italians, als quals, segurament, els anava a
recordar la paraula "fàstic".
Com hem comentat, existeixen teories i estudis que ens permeten acostar-nos
correctament a la negociació intercultural.
Per exemple, l’antropòleg Edward Hall defineix dos tipus de cultures, en funció
del context:
Cultures de context alt (CCA). Les paraules tenen menys importància i més
el context. En aquestes cultures s’utilitzen menys els documents legals, la
paraula és determinant, això fa que les negociacions siguin molt més lentes. La
posició social és determinant i el coneixement sobre ella també.
Japó, Gran part
d'Àsia, Àfrica, Països àrabs i en general tots els
països llatins, són exemples
d’aquestes cultures. En aquestes cultures els negocis són molt més lents, ja que
cal establir una relació personal que estableixi una confiança entre les parts.
Cultura de context baix (CCB). Les paraules transmeten la major part de
la informació. Els missatges són explícits, en els que les paraules transmeten
la major part de la informació. Els documents legals es consideren
indispensables. Europa (països anglosaxons) i els
EUA
són exemples d’aquestes cultures. Els detalls del negoci s’analitzen ràpidament.
Entendre el concepte de context cultural sota o alt és una primera aproximació
per enfocar les nostres negociacions i comunicacions internacionals. Resulta
evident pensar que una persona de context cultural sota se sentirà còmoda
negociant amb una altra d’un context cultural similar, i no tan còmoda amb una
persona d’una cultura contextual elevada.
En tot cas, en funció del nostre context cultural, haurem d’enfocar les nostres
relacions de manera diferent si negociem amb persones de cultura contextual
similar o diferent.

Pot estudiar-lo en:
Negociació intercultural, Cultures, context alt, baix, Estratègies, països, Teories, Hall, Hofstede, Patrons culturals, mercats, Comunicació intercultural, Master, Comerç Exterior
|