Estratègies de producte

EENI- Escola Superior de Comerç Exterior

Programa de l'assignatura - Estratègies de producte als mercats internacionals

  1. El producte als mercats internacionals.
  2. Modificacions i adaptacions del producte.
  3. Estratègies de producte.
  4. Productes estandarditzats globals. Productes adaptats localment.
  5. La marca i el producte.
  6. La Política del producte i l'e-business. Agregació de valor digital.
  7. Qualitat. Normes i Certificacions. Marcat CE.
  8. Casos d'estudi:
      - Campofrío Grup.
      - NIKE.
      - Adaptació de producte agroalimentari al mercat sud-americà.
       - Adaptació de Taulells a diferents mercats.

Objectius.

  1. Entendre la importància de la necessitat de l’adaptació del producte als diferents mercats i cultures.
  2. Saber dissenyar estratègies de producte per als mercats internacionals.
  3. Agregar valor al producte tradicional amb serveis de valor afegit digitals. Pervasive computing.

Exemple de l'assignatura Estratègies de producte als mercats internacionals:

Estratègies de producte

Màster Professional en Comerç Exterior i Màrqueting Internacional - Màster en Negocis Internacionals (MIB) - Postgrau Màrqueting Global - Curs de Màrqueting Internacional

Materials d'estudi en Espanyol estratègies de Producto Anglès Product Policy Francès Produit

Descripció de l'assignatura - Estratègies de producte als mercats internacionals:

Com deuria de primer plantejar-se l’empresa exportadora és si el seu producte és exportable. No sempre un producte que és un èxit en un mercat ho serà en altres.

Recordi que malgrat la globalització, cada mercat és diferent.

Les conclusions dels estudis de mercats ens donaran la resposta a aquesta pregunta.

D’altra banda, haurem d’analitzar quines possibles adaptacions o modificacions haurem de fer en els productes en els diferents mercats.

També haurem de saber contestar a la pregunta si existeix un producte global, o deurem "localitzar-ho" a les realitats de cada mercat?

Trobem dues estratègies diferenciades:

1) Productes estandarditzats globals.
És indubtable que la globalització, les comunicacions globals, etc. Estenen a homogeneïtzar els gustos, necessitats i valors dels segments mitjans -alts de la població. Això implica que aquests segments demanden productes similars. Per exemple, una mestressa de casa de classe mitjana demanda neveres similars a Barcelona o a Londres.

Fins i tot podrem trobar més semblances entre aquests segments mitjans - alts internacionals, que per exemple en el segment més baix de la població nacional.
Aquesta estratègia permet aprofitar els avantatges d’una economia d’escala, i en definitiva permet obtenir un preu més competitiu. D’alguna forma, s’espera que el preu, la qualitat, la fiabilitat i la marca compensaran qualsevol avantatge diferencial que pogués aportar la localització del producte.

2) Productes adaptats localment.
Com hem comentat, aquestes empreses aposten per localitzar els productes a les diferents cultures. El problema sol ser de costos de desenvolupament, de fabricació, de package i de màrqueting.

Producte Exportació

Si diferenciem i posicionem fortament un producte, una companyia que vulgui entrar en el nostre mercat, deurà gastar-se molts diners a intentar reposicionarnos.

Cada empresa és diferent, però abans que res deuria fer-se una anàlisi de costos unitaris i les decisions prendre-les d’acord amb la rendibilitat estimada.

Evidentment la localització només caldrà quan realment els nostres estudis de mercat demostrin que és imprescindible aplicar aquesta estratègia en detriment de l’estandardització i per descomptat quan existeixi una demanda suficient que justifiqui aquests costos.
No oblidem tampoc que molts països imposen regles o homologacions per a determinats productes, la qual cosa implicarà d’alguna forma una localització.

Observem dos tipus d’errors en els responsables de les empreses relacionats amb el producte i l’exportació. El primer i principal és el creure que el que és bo per al mercat nacional ho serà també per als mercats internacionals. L’altre és no tenir en compte les opinions de la xarxa de distribució internacional (importadors, filials, etc.) quant al producte.

L'e-business permet agregar valor al producte tradicional creant serveis d’alt valor afegit i en molts casos totalment personalitzats. Quan una empresa tradicional és capaç d’agregar aquest nou valor digital crearà una nova relació amb els seus clients busquen sobretot la fidelització i unes relacions al llarg termini.

En aquesta part s’analitzaran algunes de les estratègies usades per agregar valor digital així com s’estudiarà el concepte de "pervasive computing".


Catalans i Espanyols (C) EENI- Business School