Amèrica Llatina economia comerç exterior

La regió d'Hispanoamèrica va patir les repercussions de la crisi internacional: el seu PIB va caure un 1,7%, la desocupació va augmentar i va haver-hi un lleu retrocés en els seus indicadors de pobresa. Tanmateix, va resistir en millor forma que en crisis anteriors, quan algunes turbulències de menor intensitat van causar impactes econòmics i socials més seriosos.

A més, va haver-hi una disminució del 15% en les exportacions de serveis, una caiguda del 37% en els fluxos d'inversió estrangera directa, i una disminució del 13% en les remeses.

La Xina, l'Índia i la resta de l'Àsia és convertiran en la principal font de creixement dels exportacions d'Hispanoamèrica i el Carib en els pròxims anys.

Al contrari del que ocurreix amb les exportacions, la reducció dels importacions s'ha de, majoritàriament, a la variació en el volum (- 16%).

La crisi no ha reduït - i en certs aspectes ha incrementat - la urgència d'abordar alguns reptes fonamentals per millorar la inserció d'Hispanoamèrica i el Carib en l'escenari global: la intensitat del canvi tecnològic i la rellevància de la innovació, el més gran pes de la Xina i d'altres economies emergents en l'economia mundial i, no menys important, el desafiament del canvi climàtic.

En efecte, la segona dècada del present segle reflectirà el pes cada vegada més gran dels economies emergents, encapçalades per la Xina, l'Índia i d'altres economies asiàtiques, a més del Brasil, cosa que posa de relleu la importància del Comerç exterior Sud-sud.

Relacions econòmiques Xina-Amèrica Llatina.

El comerç exterior de productes de la Xina amb la regió d'Hispanoamèrica-Carib ha estat el més dinàmic, tant en les exportacions com en les importacions, durant la primera dècada del present segle.

De mantenir-se l'actual ritme de creixement de la demanda per productes d'Hispanoamèrica als Estats Units, la UE i la resta del món, i posat que similar demanda xinesa creix només a la meitat del ritme que va mostrar en aquesta dècada, la Xina superaria la UE i passaria a ser el segon més gran mercat per a les exportacions de la regió.

Alguns països de la regió depenen en gran manera de La Xina, com a soci comercial, sobretot pel que fa a les exportacions. Xile mostra la taxa més elevada de relacionalment (13% dels seves exportacions es destinen a la Xina), seguit pel Perú (11%), L'Argentina (9%), Costa Rica (7%) i el Brasil (7%). Als casos de l'Equador, Mèxic i Nicaragua, aquest valor és molt reduït. Pel que fa a les importacions, el Paraguai és el cas extrem (27% dels seves importacions s'originen a la Xina), seguit per Xile (11%), L'Argentina (11%), el Brasil, Mèxic i Colòmbia (10%).

Encara que Amèrica Llatina i el Carib al seu conjunt és destí important d'inversió estrangera directa xinesa, aquesta es concentra excessivament en els paradisos fiscals. Per destí,  s'estima que a prop del 17% de la inversió estrangera no financera de La Xina a l'exterior s'ha adreçat a les economies d'Hispanoamèrica i el Carib; el patrimoni a la regió va assolir a 41 mil milions de dòlars. Tanmateix, més del 95% d'aquest patrimoni es concentra en dues economies, les Illes Caiman i Illes Verges Britàniques.

La integració regional a Hispanoamèrica
Tots els esquemes d'integració d'Hispanoamèrica i el Carib mostren avenços en diverses àmbits rellevants. Per exemple, l'aportació del MERCOSUR a la creació d'un escenari subregional de pau i d'estabilitat democràtica ha estat notable.

Així mateix, el perfeccionament de la institucionalitzat comunitària de la Comunitat Andina, la Comunitat del Carib CARICOM i el Sistema d'Integració Centreamericana avui dia els permeten plantejar-se noves tasques que són possibles d'abordar justament a causa de la maduresa institucional assolida.

Font: Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina