Internacionalització empresarial. Anàlisis FODA

Estratègies d'internacionalització empreses. Avantatges competitius al mercat global. Teories de Porter

1. Estratègies d'internacionalització empresarial
2. El procés de direcció estratègica
3. Estratègies i avantatges competitius al mercat global
4. El model dels cinc forces de Porter
5. La cadena de valor
6. Anàlisi FODA
7. Estratègies de globalització, regionalització o localització
8. Aliances estratègiques globals i competitivitat
9. Anàlisi de casos d'internacionalització

Màster internacionalització d'empreses - Curs Internacionalització

Internacionalització Internationalization

Internacionalització empresarial:

Objectius

1. Conèixer els conceptes bàsics d'estratègia empresarial
2. Saber com dissenyar i implantar una estratègia d'internacionalització empresarial
3. Analitzar casos d'èxit d'internacionalització de diverses empreses

En aquesta unitat es presenten els conceptes teòrics sobre estratègia i internacionalització. La internacionalització d'empreses és un procés complex i pot diferir molt d'un sector a un altre. A més, no és el mateix una estratègia d'internacionalització d'una gran empresa globalitzada com pugui ser Inditex, o el d'una PIME. Per això, s'analitzen diversos casos d'internacionalització d'empreses amb l'objectiu que l'alumne analitzi i aprengui les diferents estratègies que s'estan aplicant.

Exemple Internacionalització empresarial:

Tota persona que desitgi fer negocis internacionals ha de ser abans que res un estrateg, capaç de dissenyar estratègies globals adaptades a cada mercat. L’estratègia d’internacionalització ha d’incloure tots els paràmetres del màrqueting internacional. En aquesta unitat analitzarem els principals conceptes sobre estratègies d’internacionalització així com diversos casos d’èxit de diferents empreses.

El mercat global és pel seu compte incert, amb noves oportunitats però també noves amenaces. Aquestes oportunitats i amenaces fan que hàgim de prendre una sèrie de decisions efectives i ràpides (sobretot en entorns b2b), en funció del risc i dels nostres objectius, prioritats i els recursos.

Si això ja és complex al mercat nacional, ho és molt més als mercats internacionals on ens enfrontem a unes dinàmiques i cultures molt diferents dels nostres (entorns humans, econòmics, administratius, legals, comunicacionals, valors de referència, etc.)

Segons Porter existeixen cinc forces que determinen la rendibilitat a llarg termini d’un mercat o d’algun segment de mercat. L’empresa ha d'avaluar els seus objectius i els recursos enfront d’aquestes cinc forces que regeixen la competència global:

1. Amenaça d’entrada de nous competidors
2. Poder de negociació dels proveïdors
3. La rivalitat entre els competidors
4. Poder de negociació dels compradors
5. Amenaça d’ingrés de productes substituts

Porter va identificar sis barreres d’entrada:

1. Economies d’escala
2. Diferenciació del producte
3. Accés als canals de distribució internacional
4. Inversions de Capital
5. Desavantatge en costos independentment de l’escala
6. La Política Governamental

Per això necessitarem una metodologia que ens permeti minimitzar els possibles errors i readaptar ràpidament les nostres estratègies globals. el concepte d'avantatge comparativa i competitiva, serà molt important en el procés de decisions.

En funció del mercat i dels recursos disponibles es poden apliquen les següents estratègies:

1) Créixer intensivament. Es pot fer:

1. Penetrant el mercat. Incrementant les vendes amb productes actuals en mercats actuals
2. Desenvolupant el mercat. Incrementant les vendes de productes actuals en mercats nous
3. Desenvolupant productes. Incrementant les vendes millorant els productes actuals o llançant nous productes als mercats actuals

2) Créixer diversificant-se. Ho poden fer:

1. Horitzontalment. Introduint als mercats actuals nous productes no relacionats tecnològicament amb els productes actuals
2. Concèntricament. Introduint productes nous en mercats nous, però aquests productes estan relacionats tecnològicament amb els existents
3. Per Conglomerats. Introduint nous productes en mercats nous, però aquests productes no estan tecnològicament relacionats amb els productes existents
4. Integralment. Comprant una altra empresa o fusionant-se amb una altra dins d'aquesta indústria o mercat. La integració pot ser cap endavant (comprant o augmentant el control sobre els seus canals de distribució), cap enrere (comprant o augmentant el control sobre les seves fonts de subministrament) o horitzontal (comprant o augmentant el control sobre alguns dels seus competidors)

La matriu creixement- participació és un mètode ideat pel Boston Consulting Grup, per identificar els diferents negocis de l’empresa i poder assignar recursos correctament. Es basa en dues dimensions principals:

1. Índex de creixement del sector. Indica la taxa de creixement anual del mercat al sector que opera l’empresa
2. Quota de mercat. És la participació en el mercat de la unitat Estratègica de negocis (UEN) de l’empresa amb relació al seu competidor més important. Es divideix en alta i baixa i s’expressa en escala logarítmica. La matriu busca la posició competitiva de cada UEN i els recursos necessaris. Es part del principi que l’empresa amb la participació de mercat més gran és a la vegada la que té els costos totals més baixos. Es divideix en quatre quadrants.
3. La idea és que cada UEN que s’ubiqui en algun d’aquests quadrants tindrà una posició diferent de fluix de fons així com una administració diferent



(c) EENI Global Business School (Escola de Negocis, 1995-2024)

Tornar a l'inici de la pàgina