e-business i el comerç exterior. Negocis InternetNova economia. E-Processos. Pensar globalment, actuar localment, treballar digitalment
Exemple (e-business): Màster Comerç Exterior Master Foreign Trade Master en Commerce International Aquesta assignatura forma part dels següents programes en línia de l'EENI Global Business School
e-business i comerç exterior: L'e-business és una nova forma de fer negocis que pot convertir-se en un avantatge competitiu per a una empresa al mercat global si sap dissenyar una estratègia d'e-business d’acord amb la seva estratègia d’internacionalització, en molts casos aquesta falta d’estratègia converteix aquest avantatge en una amenaça o una debilitat per a la mateixa empresa. Serà també molt important definir exactament el model de negoci a aplicar (B2B, B2C, etc.) i sobretot saber integrar-lo amb la nostra estratègia. Objectius: Parlar de negocis digitals, és parlar de comerç global. És el primer punt important. L'empresa digital ha de tenir un punt de vista global i implantar els processos digitals en les seves estratègies empresarials. Un dels problemes que es troben les empreses referent a quina tecnologia seleccionar, és la falta de referències clares d’empreses amb experiència provada en la implantació de processos i tecnologies. El pla de negoci hauria de definir que plataforma tecnològica necessitarem i que estratègia d'e-business aplicarem. En definitiva hem de definir: La missió del grup Alibaba (Xina) és fer accessible per a qualsevol vendre i comprar en línia des de qualsevol lloc del món. És un conjunt de negocis basats en Internet que inclou el comerç internacional B2B, e-distribució, plataformes de pagaments on line i serveis de "cloud computing". El grup va ser fundat el 1999 per Jack Ma, un pioner que desitjava ajudar a fer que Internet fos accessible, confiable i positiu per a tots. Alibaba Grup arriba als usuaris d'Internet de més de 240 països i regions. El grup i les seves subsidiàries empren a més de 22.000 persones en unes 70 ciutats en la Gran Xina, l'Índia, Japó, Corea, el Regne Unit i els Estats Units. Ningú té una seguretat absoluta a Internet, tant els proveïdors com els compradors tenen un risc, no obstant això, la tecnologia ofereix mitjans de transaccions cada vegada més segurs. Les tècniques d'encriptació de dades poden convertir al comerç electrònic en més segur que el comerç tradicional basat en targetes de crèdit. Quan es realitza una transacció per Internet i s’envien les dades personals (nom, direcció, nombre de targeta de crèdit, etc.) deuríem plantejar-nos si poden ser interceptats durant la transmissió (entre comprador i venedor) per algú que no sigui el venedor. Aquest algú, podria utilitzar aquestes dades per suplantar la nostra identitat? Igualment el venedor vol assegurar-se que les dades que rep són verdaders, és a dir, necessita saber que el comprador és qui diu ser. És per aquestes raons que s’han desenvolupat els sistemes de transaccions segures. La firma digital no és res més que un tipus d'encriptació, en la qual es realitza un control sobre el flux d’informació (per exemple d’un contracte, d’un nombre de targeta de crèdit, etc.) S’usen per verificar al proveïdor d'una determinada informació i que la informació signada (la comanda, el nombre de targeta, etc.) no ha estat alterada. (c) EENI Global Business School (Escola de Negocis, 1995-2024) |